Primera part

No era un partit qualsevol. A l’Europa li ballava tot dins: l’oportunitat de tornar al futbol de les grans cites, el comiat de dues jugadores històriques com Pili i Sarita, l’últim pas d’un trajecte llarg, exigent, ple de nervis i d’esperança. Davant, un Avilés descarregat de pressió, incòmode i valent, que va posar a prova la determinació d’un equip que sabia que tot depenia d’ell mateix.

L’escenari, majestuós, el marc d’un Nou Sardenya que respirava futbol i contenció. Les notícies que arribaven d’Oviedo no ajudaven: les asturianes s’avançaven al marcador, mentre l’Europa encara no havia inquietat seriosament la porteria d’Isabel. L’equip, travessat per la responsabilitat, va trigar a trobar-se. No va ser fins al minut 40 que Ari va encendre el primer crit contingut amb una rematada de cap que va fregar el pal. Abans del descans, Pixu i Pili van tenir l’1-0 a tocar, però Isabel, inspirada, es va fer gran sota pals.

Segona part

La segona part va ser una altra història. L’Europa va sortir del vestidor amb els ulls clars i la mirada afilada. Les escapulades van sotmetre l’Avilés amb més cor que cap, però també amb molt de futbol. Isabel va multiplicar-se per evitar el gol, mentre la pilota només semblava tenir una direcció: la porteria visitant.

Amb el pas dels minuts, el Nou Sardenya es va convertir en una olla a pressió. A falta de 15 minuts, la pilota ja no volia sortir de l’àrea rival. El camp, literalment, es va inclinar. Al 75, Pixu va marcar un gol que va fer esclatar el camp... però l’assistent va aixecar la bandera. Un minut després, la mateixa Pixu va veure com Isabel li aturava un mà a mà que semblava mig títol.

Però quan tot pesa i  les cames tremolen sempre és bo tenir una 10. Manau, que havia entrat des de la banqueta, va alliberar tota una temporada d’esforç amb un gest senzill i precís. Núria Benet va penjar una centrada que una defensa va refusar malament. Manau, sense pensar-s’ho, va connectar l’interior i va enviar la pilota al fons de la xarxa. El Nou Sardenya es va ensorrar d’alegria.

Amb aquell gol, Manau va firmar el títol i l’ascens a 1a RFEF. El projecte de Nany culmina així la seva primera temporada amb una declaració de principis: aquest equip ha estat el millor, al camp i en l’ànima. Perquè les lligues es guanyen jugant, no als despatxos.