Què representa arribar a un club com l'Europa?
Molt, moltíssim. Per a un home que ve de base com jo, del futbol de base i de treballar a Tercera amb nanos joves, significa una gran oportunitat d'aplicar el que saps fer en una gran entitat del futbol català i també una nova manera d'aprendre moltes noves coses.

Venir d'on ve l'Europa és una pressió afegida o una bona base de treball?
Totes dues coses. Té la part de pressió dels darrers anys per voler estar a dalt de tot i seguir fent unes grans temporades com les que va fer en Pedro Dólera, que ha deixat rere seu una feina molt i molt difícil d'igualar. A la vegada, haver portat el club fins aquí, la base de jugadors que hi ha i agafar un club en alça és sempre millor que qualsevol altre plantejament i una bona oportunitat per seguir en la mateixa dinàmica positiva.

D'inici, de nou objectiu play-off?
Comencem un projecte nou i en futbol mai se sap però sí, la idea seria tornar a ficar l'Europa dins la promoció d'ascens. Després ja veuràs en quina posició resulta que et trobes l'equip, però s'ha d'aspirar sempre al màxim possible, almenys en il·lusió, i després afrontar les realitats. Per voler tots voldríem la lliga i jugar-nos l'ascens com campions i segurament entrar entre els quatre primers ja seria també un bon any. Veurem de mica en mica quins fruits dóna tot plegat perquè sens dubte és un any on hi haurà un canvi i no sabem què ens acabarem trobant, però està clar que un club com l'Europa ha de lliutar per fer el quart intent seguit de play-off.

Hi haurà gaire revolució d'estil i de noms?
No. Sobretot de noms. Hi haurà alguns canvis en el joc com és normal amb tot entrenador que arriba a un lloc i aporta la seva manera de fer, però quant a noms no pretenc arribar aquí per a fer cap revolució. Confio en la base de l'equip i la meva intenció, si res no ens obliga a fer una altra cosa, és fer màxim 5-6 fitxatges. Ara després d'aterrar a Gràcia toca començar a parlar amb una plantilla de la qual m'agradaria comptar amb el seu gruix més important.

Qui acompanya Poch dins el cos tècnic en aquesta aventura?
Dues persones segur, que són a nivell tècnic en Takahisa Shiraishi, qui ha compartit també experiència amb mi al Gavà, i com a preparador físic en Juanjo Díaz. De la resta de funcions d'un staff n'haurem de parlar amb el club. Se que aquí hi ha bons especialistes en diferents matèries. Podrem comptar amb ells o si cal buscar algú més, però en principi que vingui amb mí segur, aquests dos.

Històricament el soci de l'Europa valora positivament tres coses centrals, entre d'altres: l'aposta pel millor joc possible dins el fet que parlem de futbol territorial, la confiança amb els joves valors de la base i saber gestionar la pressió d'un club històric. Almenys dues primeres són 'garantia Poch'?
Sens dubte. Tractarem bé la pilota, això segur. No canviaré la meva forma de fer jugar els meus equips i crec que també per això arribo a l'Europa, per tenir un perfil molt marcat. De fet, tampoc se fer-ho d'altra manera. Vull que els jugadors tinguin confiança, toquin molta pilota, corrin, corrin i no deixin de fer-ho i també que prenguin riscos a dalt, que tinguin l'atreviment de regatejar, de provar un cara a cara. En defensa no, però en atac t'has d'atrevir a fer coses o no guanyes. A nivell de base ja he parlat amb el president sobre com tenim el Filial i el Juvenil A, equip del qual conec també Óscar Sanchís amb qui ja he coincidit anteriorment en una altra etapa. Tots ells em faran cinc cèntims de com està tot però tinc clar que un club com l'Europa, amb la seva projecció i amb els centenars de jugadors que té, només per eliminació ha de poder projectar jugadors a Tercera Divisió. Sigui per talent, sigui perquè tenen qualitats per fer explotar un talent ocult. De mica en mica ja ho anirem veient i jo també m'aniré adaptant a la casa.

Parlant d'afició, la de l'Europa és a Tercera una de les més animades i que compta, sobretot amb les penyes més joves del gol, amb el jugador 'número 12'. Un plus de motivació?
Està clar. De fet tots aquests anys sempre he pensat que té molt mèrit que l'Europa, tal com està de malament el futbol català, pugui arrossegar tanta gent jove al camp i crear un bon ambient per a la categoria. Sens dubte és molt positiu tenir aquesta 'arma' a favor. Sempre és una ajuda extra i ara que comença un nou projecte ens anirà bé qualsevol crit d'ànim.

Quin primer missatge vol fer arribar Albert Poch a la seva nova afició?
Treballarem per intentar provocar els màxims aplaudiments. En la meva experiència sempre que he jugat contra l'Europa o l'he vingut a veure m'he fixat que, com en tots els clubs, sempre hi ha una part de públic que costa més fer aixecar de la cadira. En canvi, aquí quan l'Europa fa una bona jugada col·lectiva o un jugador pren el risc de fer una jugada individual amb èxit, aquest perfil de gent s'aixeca i aplaudeix. I jo espero sentir els màxims aplaudiments que sigui possible. Amb les penyes joves ja m'imagino que serà constant, però si aconseguim provocar l'aprovació de la resta de la graderia, serà que les coses que hem intentat fer ens hauran sortit bé.