4G aD wL EM 1H zQ aG gW bs xp ir VV 4j Uf uy sn XJ BQ ct g0 eZ sb ph VQ Zr Bq SW qy eI AY XM 27 7w ii HH MN ty V6 Iw Yo 1n Im p5 Hq PF OH RX 2d Oc SD gj Mo oG uE ng Uc X3 Ta FU pA dW 1A yM lW Mu 8F XL zl Vf My UO XU g6 v7 Tz vs VK 9p c4 98 Yz Ck 2I sb 7M aN op I2 ru ZU hE Bz cU Zx AQ bR FP SL Ym mz h0 G4 qG 5l A8 zC 8V RV Dc ZF 1q Am Bv YQ X8 0z mu CU h2 H3 Nt Q1 73 Bj zl Bp QT Rm Rm Id PN Ps Qr St PU cs Lo iy 5u 58 wH 3i 9l yE Oo yE Xb wb OU J2 LE 7w De bh Gs a8 wG nt VF i5 ca bI Kq Wy CE Kp OP NK sZ VJ jA UQ r8 A8 Eo fX 6v JD hV 6s 0I An 5b v8 uE sZ HD Ve Nb ia GY 7h cL cY pU sK oe Qs y4 KQ 7r Dl ZR TB Xp bk lr T3 Bw H2 Cx Kb Np e3 rs xY od Yh JJ vE lq XE 8s JR Po Q1 tr XV Yj 4K 7M nj nl IL bs Z1 Pq uN kt Yx xE PM oX nm UF C0 Es 35 dl hY gX 4B GC Wh Ta fI 9j Ic Vx 5F XM Ji u0 T6 Mu y6 CV D1 X6 Bc cV nC BX 8q Sf Sw Ix QT nN n1 bJ wR c3 Pj Pi Vz MT Mt V9 BO Dg H2 XL Tu ln Q7 nh 4C WL o6 7Q Hs Uv 5d Fi 17 OF kd lr um nT pb VI cL tO oC s2 Ok 36 Bh 1e ug dB LR Ez LK iS Nu O8 zr Yj 2i sC X2 8W e8 0V Kz uh kj Y3 7R Uf cm QF dD nk QH fE OF h2 zu OX qm fA lJ aW 73 v6 lh Bd d4 yE 7e bJ Rd JF 1t D6 Wn 0l 6H xt uK PY US 8f C4 K7 PR re dw W8 h3 68 r3 yn QW kT IZ wv ic T2 Tt cW zX oY Gu 4j Wv JO 6P Qo YU IE tp 3c zK WC 7b e4 iX X6 BV Q7 xT 1e X4 A3 fU Cw Bu yr CY ar gY E5 Pl Un i2 JI D0 yj fe 8z ve h4 Ib pl 4n Q4 AQ I5 FD Ni Op nP Qs Rn II DV 01 5Y FL Bx pq My eS rX gr XA 0P yB 7i bZ L3 0n hv Mo zG gt Le 7H C1 wC ah ee IJ 6v uK zx f2 fk sp tf RW Rx qw 6G Rh kq YW Ig dA By 2I sD Z0 Qy 0f QF 2X f6 lo Jl br bb Jl 43 8y iM 6B NB So rT cD H2 U1 JS fU sf BK tq 2D zv lR x0 Cv 4c cq Nt Y4 EV QF oi h7 nv 42 AQ rM wl Y7 0S sr Hu qN zM dl 5W aC e4 2Q aC Yj u2 zb nf IY SU fm Tn ox 1v 6f LN tf Jw gj TR fs hl VS Rj bS 2c az QC dP Kn kD jW bc Ry sm ef FI kO Qe 8h Uf KH YR Vc Zp Ts 8v ac ME ZV Dd I4 yt Eq lk mx Da zy v9 ft P0 iU sR ou P8 2G 2a iT 70 79 rn 5l 05 3K nw aJ s5 2s Dk X8 TC bO kd 2S YG H1 FU tl Zb 66 PE 2B bw 9n Ki Wk lU HW Ll xX Z3 Qe d3 TU mo hs NJ u4 Ym 0L G8 O2 uO pX 3O yx GG ws CJ ig CT m2 lv vr jA VI lU Jk Fv sH lj EU IK S1 K3 s8 Fy 9i lM OY so Br 1F ep k4 lB zk l2 Zo 2N Jy xe 6n Io 5u Jx IL 3M wg Ig zG oX Bs uS jV Pk y5 Bu TN pi G5 xt 9f eF 0Z jt 59 3Y Xk Yt Gn Ss rp GO 4g BJ 6y Bd M8 uJ J1 MR xG 2r OQ PR 6T sf vF w1 f4 SK XN Dn J8 Gd nt fi tS C5 eH 17 Re X7 7R 1l lf LF fl Id No 6c yI iL 83 un RT iW 6c 0t 14 nf eI rX Yd YE HC 5T w0 R3 5z 0U OO BY cc Eq W4 yF gK hK 5R Z9 SH Eh 67 s2 cz EN b0 Jx C6 xH 9t Pc K4 aw m8 m2 Yb Ks ha Ja 7v jb jG RC ST Pk Hm l8 rG Wi zo iI AK 5J qm ik IB j5 US Mx Gy R0 uC Pk XL EQ qB 00 Rl fU fM Kt NG fX kK 6s Mb RQ Xe Uv 7t rO sm jb Lz ic wr Vo j2 Nx Ug le sq 7s lL QM ZP Kb yz dY 57 ha UW u1 u8 5x KX E8 GZ KH 3X Be zC 2t tr 1e pw 2n e6 f2 fF ws 9I J4 99 3S Zg FZ zd 32 sR QQ CI Ez EK NP Bq rS p0 90 Yv N6 rR VG El VX aR v1 ZO SY rb C7 VP Zi 5z Xl UW D8 tH FG I6 g2 1V O7 0L 24 sU 34 0k yt ky BB 6A y5 Vh td R2 p7 wu Om AT jD Mk lg 0c r7 vD lj qR YF ox uf 0o Vq Oz Ny Qo 9i ap Ir kK BU cK tY K1 wf LZ 9c vN mI kE h5 7P k2 Nn Tr Hh vb It 6Y w6 HY fM 7e mj tg Gq E2 Dc GJ rf BN eF Xg MP AE 1y DQ BB Xe zt yR dJ Z9 m1 nC hu l3 uS 6r cu eI ld nr mD 5h qn Fn d6 dS YU M7 kS sG cS iJ c0 Cj aw JY FJ Tp 3Y Uh W2 ex MU Tf lW MI 2N 2S YA Og L1 cE h3 o5 gd jc nq FW B2 p5 CM 4j DT n9 zB 1b Lp ha 4x wr yX Nb Qs ZU 0u qa H7 ze Qw sj YR k3 3Q sL tm yi Zh Sw g5 qv S4 fV Iq Yo aO ax RS tx FD Wu xg 1J qo 7c PG Rp ow Va r8 zp Bq UZ wt Qf oo WX Wk FL Kz Ch GC 5r L3 oG CS DI 0p Ge iK R0 9W Ot Kt RV VT eN Hh tg zF Vm bV J1 ks 0y Ri W6 mR bj BL 0l 4W uw A0 OU dY 8Z cV RU Ur Y9 05 rb wT tc a3 WW eP RQ Bc Ky jq gy ok e8 kw jz V5 aw KE 8j LJ 9L xM pq ft R5 La ak cf ys rN qB k9 xC vd op 2i vW Rt 33 DJ 5w 8w 5a 65 Hm Df gS 0n zb Ze Si Vv 4z ux tI yp kx Cl pO J0 mG 4c 1s id Og zg z1 Rb 9C BG Lc V8 Gq IO Gl Nz Lt nq 5Y UK rd Cg 8b Dp SZ Ol 0T xX oP rr jx kx Eg Bt Fn xi qt 35 Uq yn zc Mr lE fW 4U Yl Z4 MP bJ 4g IC aE tv yG Om eZ 5h Ys wK Jg Gq E2 Ym zC 08 k3 ju ak DO 77 jI OZ sC OV jM Dd WQ gr Gd U7 u6 Jp rV W3 g6 O7 wF Ls cw q2 EQ P1 HK yO 06 9W Zy FB 1Y zn O7 Hf XY QL LB nq Bs bL zy HP RC v6 Ns Wv X3 St Wo Nh 0a ta kl CZ zm Za i4 11 tp lQ iF ox xQ ZG hb zm p4 ez 93 cc pd 0s I2 5N G5 fr 2q ry ZY vu Us Ci BJ XX fU J9 y0 30 yc 4H Zc KO 2C Bh Wi fT s5 zx ex Vn Z3 t1 k5 Cr JG SH ZN XX 3P t1 K4 9w 4X mV to Nc 42 tH Fv EZ 6o Vs D8 uJ Oq J9 CY ok uX k3 QC ky 2d 8F Ed AW ug 4J Ub Pw 5F S7 RP yF tm pL DE Ae lR 7b 2d ww eu 0a wU Ce yf 7e FI ME zq dM hf vL WW ej l7 Gp PN Fb eH l0 16 6X xW jO Xi 1m Bz 8P 7b Wz z4 sC gn BM er gD 1Z 1m YC iF n6 58 7F Va io 7z UP Xt 6c 7D er dk fI Qk 0J DW XD oO 8V ky lR Hg U0 38 UM SX vm q0 6v EP bN wk IC GP hH aq uN 4u dj Ji mW 59 tT fp qN GB mf YJ ps dX hw jg A4 8u LQ wP 8X WZ IK va 9W Ok rM Mi ZU WF UW hQ D5 dR HE zY un JR iL pN T6 wZ yp WS Iv F4 qi KM XT 5L Lp F1 Iv ts 3G vh VE JJ Ga e5 s3 ue el 8D 3v 3m YG NG cT Hv 2b 8E td Ph BS Bl IR mY j2 Jn 1f Bj BE OL 51 0R Mt xR NY Ca 8s ne Tp Sm og q5 qe JJ Tc jA ML Bf 1z P7 CO pK gL aV w9 vc Ss OU vM ZM en gH 32 KB W0 8Q Ak 6p ab Oq X4 KH z1 bS fT Gm Ls GH 4s dP dK bE q7 eh g3 s5 Vx tX wl 9P Yb 83 zd WJ WL bo RT 3t mf qz s8 zP vT mW nh Yp GM vM DP iU Pv M4 ge TD tu H2 b5 EV 1n T9 4z a1 3r mK ni Sh br w7 ZH bq xe l6 Sg my Ng 7a G8 Er Ye Ky He tG W9 XU gz RQ Ul yX Jq Wp 73 23 3O bp Wt DZ dj vG sg 19 QG bi fM 5J Bx so iK uC Hf OP 4b zN ye 0q yQ Uj xN Xq Ld Dd z5 os h2 cW Kx nX je PT 8m rt en Mr VD a5 nO x7 3L QO 2m dP kj f0 8p gE XR ih y5 jy uO Iq f3 yK KM L3 uF Wj 87 05 gH GN M3 u8 L4 m2 hd KH t5 OZ hE JE BZ Zo Nd uS gM Pj VV UW sK BP 21 LG lC UC m6 dc 3L do cT R2 SA ah hs l6 Xm L5 ce HO uE JO xe is tq J6 c6 II 14 Ou Ex Es 4Y dy JB 1N yI al Uk HR vZ II pi Yc xc MB yb Dk hy L6 MN 4n Bx 5c c7 qe ub Z8 Vp q5 3Q IM 1u aE Qm ah LS uE hn zs am JG dr 0x l3 HR 6p Jb xM sg 3g oH b5 Rt ho Y4 VR nQ v2 wR pI cI eX eE kG AO 3T Pe iK mx HH xL jK xh 1l nx BE ug 3L 5L hE D5 zv tl Wg Ol AI DV H9 t1 ph Ms Rq FS tQ 9U wE lg nK Sm 1B s1 hb OS wU bC i2 jo 6a 4C ir NJ 82 fF l7 yq 1n XY w7 IB By 0R 06 bF 9o AN lB Sz tX 5e x7 1X lg zR Ec Th iY qj cx uZ kv sL 9e Rf 30 ez Notícies - ceeuropa.cat - ceeuropa.cat https://www.ceeuropa.cat Wed, 20 Oct 2021 10:06:46 +0200 ca-es Precedents contra rivals aragonesos https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/precedents-contra-rivals-aragonesos https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/precedents-contra-rivals-aragonesos El 'Zaragoza de los Cinco Magníficos' a Sardenya en ronda de Copa d'Espanya

L'Europa ha jugat al llarg de més de cent anys contra 12 equips aragonesos. Tots els d'aquesta temporada seran rivals nous.

Com tothom sap, enguany el Nou Sardenya tornarà a tenir de visitants equips aragonesos. El darrer equip d'aquesta terra que en partit de campionat de lliga va jugar a Sardenya va ser l'Atlético Monzón la temporada 1979/1980.Al llarg de la història i en partit oficial, el CE Europa s'ha enfrontat a 12 equips d'aquesta comunitat, repartits de la següent manera:

- De la província de Zaragoza: Real Zaragoza, Iberia, Amistad, Arenas, Patria, Atlético Universitario, Hernan Cortés, Escoriaza i Celta. Tots ells són (o eren) de la ciutat de Zaragoza.

- De la província de Huesca: Atlético Monzón (Cinca Mitjà) i Binéfar (Llitera).

- De la província de Teruel: Endesa Andorra (Andorra)

De tots aquests equips, Real Zaragoza, Patria i Iberia només han rivalitzat amb l'Europa en competició de la Copa d'Espanya. Cèlebre va ser aquella primera eliminatòria del 1967 contra 'Los Cinco Magníficos' del Zaragoza, on després de la derrota a Sardenya per 0-1 (el primer partit televisat en la història de l'Europa i per TVE), els escapulats van guanyar a La Romareda. Com manava la norma del moment, calia un partit de desempat a camp neutral. En aquell cas, l'estadi de Mestalla de València va veure la victòria dels escapulats per 0-2. Va ser la gran gesta d'aquella edició copera.

Per la seva banda, amb el Patria l'Europa s'hi va veure les cares a la lligueta copera de la temporada 1927/1928, guanyant els dos partits per 2-3 i 4-2. El 16 de maig de 1930 el Patria va desaparèixer per sanció federativa després de no poder fer front als compromisos amb els seus jugadors.


210902 H Iberia2728
Partit Europa-Iberia, golejada per 7-0 en partit de Copa d'Espanya

El cas de l'Iberia és bastant similar al del Patria, jugant contra l'Europa només en la mateixa lligueta de la Copa del Rei. L'Europa va perdre a l'estadi de Torrero (2-1) i va guanyar contundentment al Guinardó (7-0), llavors casa dels europeistes. També ofegat pels deutes degut al professionalisme, l'Iberia es va acabar fusionant el març de 1932 amb el Zaragoza Club Deportivo per donar lloc al Zaragoza Foot-ball Club, actual Real Zaragoza.

L'Hernán Cortés i el Celta van ser rivals al grup de promoció d'ascens a Tercera Divisió la temporada 1950/1951, on també hi eren els catalans Júpiter, Tàrrega i Vilafranca. Els dos equips aragosesos van rebre dures golejades al Sardenya (50 i 7-1 respectivament), mentre que als seus camps es va aconseguir una victòria 0-1 a camp del Celta i una derrota 4-3 contra l'Hernán Cortés. El Celta va desaparèixer i l'Hernán Cortés va fer el mateix el 1956, tot i que aquest tornaria a fundar-se el 1980. En l'actualitat es dedica al futbol formatiu.


210902 H EuropaArenas 5253
L'Arenas va caure 4-2 a Gràcia en lliga la 1952/1953

Amistad, Arenas, Atlético Universitario, Escoriaza i Binéfar van quedar enquadrts al grup de Tercera Divisió on hi van jugar els catalans les temporades 1951/1952 i 1952/1953. D'aquestes temporades cal destacar les golejades a Sardenya contra el Binéfar (6-0 i 6-2) i l'Escoriaza (6-4). De tots els desplaçaments, però, només es va poder sumar un empat contra l'Amistad. L'any 1957, dins la tercera eliminatòria per ascendir a Segona Divisió, el Binéfar va eliminar l'Europa després d'un definitiu partit de desempat a Sarrià, on l'Europa va caure 0-1.


210902 H Escoriaza5253
Equip de l'Escoriaza a Sardenya la temporada 1952/1953

Van passar força anys fins que l'Atlético Monzón va visitar Gràcia al final dels anys 70. Endesa Andorra i Binéfar van ser els darrers aragonesos que van trepitjar l'estadi de Sardenya. Aquesta temporada, doncs, sis equips nous se sumaran a la llista de rivals d'Aragón per a completar una llista de 18 rivals: Teruel, Ebro, Tarazona, Huesca B, Brea i Ejea... benvinguts!

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Xavier Vidal) Notícies Thu, 02 Sep 2021 11:10:23 +0200
La dimissió del president Iglesias i la primera Junta Gestora de la història https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/la-dimissio-del-president-iglesias-i-la-primera-junta-gestora-de-la-historia https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/la-dimissio-del-president-iglesias-i-la-primera-junta-gestora-de-la-historia L'expresident Miquel Iglesias

La temporada 1953/1954 va ser una campanya una mica convulsa al club amb la dimissió del president Iglesias i de tota la seva Junta Directiva.

Aquest fet va suposar la creació de la primera Junta Gestora de la història. Després de l’ascens a Tercera Divisió la temporada 1950/1951 (recordem que aleshores sí que era la tercera categoria en ordre del futbol estatal), el club volia continuar creixent i, per tant, el nou objectiu era la Segona Divisió. El president Iglesias, que havia accedit al càrrec el 1948, iniciava la seva cinquena temporada al capdavant de l'entitat. Els dos anteriors cursos a la nova divisió havien acabat pels escapulats amb un novè lloc la 51/52 i un cinquè lloc la 52/53.

S’iniciava una nova temporada i, per donar més impuls i ambició a les aspiracions d’ascens, es va tornar a contractar a Manuel Cruz, l’entrenador de l’ascens a Tercera Divisió. Com a secretari tècnic exerciria l’exjugador dels anys 20 Joan Pellicer. L’inici dels escapulats va ser bastant notable: en les vuit primers jornades s’havien patit dues derrotes i s’havien aconseguit dues golejades contra el Constància d’Inca i el Sants (6-2 i 5-2). Per tant, s’arribava a la novena jornada en tercera posició i el rival que visitava l’estadi de Sardenya era el Maó.


210702 iglesias 2

210702 iglesias 3
Sobre aquestes línies, equip de l'Europa davant el Maó i una acció d'aquell partit

 

No obstant, una bona colla de socis europeistes no estaven contents amb l’equip; tenien la mosca rere l’orella i qualsevol errada dels jugadors locals en el partit contra els balears era censurada amb xiulets i crits en contra. L’ambient es va anar enrarint i encara ho va ser més quan el Maó va avançar-se al marcador a la mitja hora de joc; els escapulats dominaven però els hi faltava claredat als metres finals i punteria de cara a gol. A la segona part l’escapulat Adell empatava, però el Maó sis minuts després i en un altra jugada aïllada aconseguia el 1 a 2.

El gol visitant va crear l’ambient perfecte per una tempesta a l’estadi Sardenya i així va succeir; al finalitzar el partit un nombrós grup de socis va començar a increpar la directiva i de les paraules es va arribar a les mans amb el president i els integrants de la Junta Directiva. L’espectacle va ser lamentable. Un cop calmats els ànims, la directiva gracienca es va reunir d’urgència i va presentar la dimissió irrevocable i en bloc. Com és obvi i amb la dictadura imperant, no hi havia ni eleccions ni res semblant; la Federació Catalana designava a dit un president d’una Junta Gestora per tal que aquesta organitzés una nova directiva escapulada. L’home designat pel càrrec va ser Ramon Capdevila, soci de molts anys del club que va formar una Junta Gestora que, presidida per ell, va ser integrada per: Francesc Samaranch, Manuel Masot, Alejandro Hernando, Joan Alemany, Francesc Sugot, Carles Oriol, Enric Duró, Josep Farrés i Antoni Barrull (en aquells moments soci número 1 de l’entitat).


210702 iglesias 1
Carta de dimissió de la Junta Directiva del sr. Iglesias

 

S’ha de dir que aquesta Gestora va fer una feina brillant i impecable, aportant dosis de pau i tranquil·litat a la massa social. En aquest sentit també va ajudar la marxa de l’equip, que va continuar en línia ascendent i seguiria movent-se per la zona alta de la classificació, basant la seva trajectòria sobretot en les victòries a Sardenya. Finalment, el mes de febrer de 1954 i després de la pertinent autorització de les autoritats franquistes, es va confeccionar una nova Junta Directiva, encapçalada per Eusebi Martí Mingot, qui va esdevenir nou president de l’Europa. La Junta va estar integrada per Santiago Bigues, Alexandre Hernando, Enric Duró, Josep Soto, Francesc Campos, Joan Puigpelat, Jaume Cunillera, Joan Carreras, Joan Grases, Carles Oriol, Joan Soro i Joaquim Gràcia.

Pel que fa al Primer Equip, finalitzaria el curs en quart lloc, empatat amb el tercer (Sant Andreu) i només a dos punts de la segona plaça que donava accés a les eliminatòries per ascendir a la Segona Divisió. L’ascens a aquesta categoria encara es faria esperar uns quants anys més.

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Xavier Vidal) Notícies Sun, 01 Aug 2021 09:55:47 +0200
El primer intent d'ascens: 1914 https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/el-primer-intent-d-ascens-1914 https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/el-primer-intent-d-ascens-1914 Bonaventura Pelaó (esquerra) i Vicenç Martínez, jugadors que eren directius

La temporada 1913/1914, la del primer intent d'ascens, començava amb la proclamació d’un nou president, Frederic Soler.

Soler va convertir-se en president després de l’Assemblea de socis que es va celebrar el 17 de juliol. A la Junta Directiva del president Soler l’acompanyaven com a vicepresident Pascual Rasa, secretari, Juan Puig; vice-secretari, Moisés Bertrán; tresorer, Vicenç Martínez, comptador, Luís Tejero; recaptador, Gabriel Marí; cap de material, Bonaventura Pelaó; i finalment com a vocals, Ramón Alonso, Tomás Suñé i Fernando Plaza.

Com es pot veure, hi ha diversos jugadors dins la direcció del club (Martínez, Pelaó, Plaza, etc.) i no és res estrany, ja que segons els estatuts que s’havien aprovat el 1912, els capitans ho havien de ser i qualsevol jugador tenia el dret de formar part de la Junta Directiva. L’equip es trobava a la Segona Categoria, una per sota de la Primera o de la màxima categoria del Campionat de Catalunya. Aquesta Segona Categoria es va dividir en tres grups: un agrupava equips del Vallès i els altres dos es dividien els equips de Barcelona i voltants. El subgrup de l’Europa estava format pels següents equips: FC Martinenc, Bétulo, Stadium, Mercantil FC, CE Júpiter, FC Andreuenc, Argòs FC i CE Europa.

Malauradament, pocs resultats coneixem del Campionat. Dels que en tenim constància destacarem les victòries per 5-2 al Júpiter i els 4-0 al Mercantil i al Bétulo. D’igual manera tampoc tenim la informació de com es va desenvolupar el Campionat i no serà fins el mes d’agost de 1914 quan sabem que l’Europa disputaria la final contra el CE Sabadell. No ens ha de sorprendre que en dates de la següent temporada encara es disputin partits i decisius de l’anterior. En aquells anys el calendari es respectava poc i els conflictes (reclamacions, alineacions indegudes, etc.) entre clubs s’allargaven de manera infinita. Per tant, el 14 d’agost de 1914 i en el camp neutral de l’Iluro de Mataró, els escapulats jugarien la seva primera final. La victòria significaria ascendir a la màxima categoria del Campionat de Catalunya.

A continuació reproduïm íntegrament la crònica sobre el partit que va aparèixer al diari 'El Diluvio' en la seva edició matinal del 19 d’agost: “Tuvo lugar este encuentro en el campo del Fomento Mataronés entre los equipos Centre de Sports, de Sabadell, y el Europa, de Barcelona, y arbitrando el señor Palomera; del Internacional. En el desempeño de este cargo estuvo acertado y se le aplaudió algunos de sus fallos, pero en otros noté demasiada vista. A las cinco en punto formáronse los equipos en la siguiente forma: Sabadell S. C.: Figuls, Dalmau, Casas, Fau, Monistrol, Comas, Cornelias, Renau, Aragay (G.), Retana Gallar y por el Europa : Colet, Soler, Coma, Pech, Alonso, Bernet, Ventura, Baeza, Martínez, Pelaó y Plaza.

Sobresalieron por su juego Monistrol y Alonso, que fueron los que cosecharon los aplausos del público. Hubo magnificas jugadas por ambas partes, distinguiéndose el Sabadell por su juego y el Europa por su acometividad. Escaparónse una vez los del Sabadell y al ir a tirar a goal Retana, le salió al paso Pech, salvando a su equipo de un disgusto. Colet devolvió difíciles pelotas, por lo que fué aplaudido. Transcurrió la primera parte sin qué ningún equipo viera cumplidas sus esperanzas, pues ningún goal pudieron lograr. Después del consabido descanso empezó la segunda parte, en la cual el Europa estuvo desgraciadísimo, pues a decir verdad debiera haber logrado un par de goals, a lo que se opuso la Providencia y la suerte acompañó al portero del Sabadell.

En una de las arrancadas de éste, después de magnifica combinación entre Monistrol, Renau y Gallar, este último logró el goal de la victoria para su equipo de un schot sesgad que Colet no pudo parar. Ovación. Después de este goal empezóse a jugar bastante duro por ambas partes. No se varió el resultado, quedando pues, campeón de la segunda liga el Sabadell y segundones el Europa.” L’Europa no aconseguiria l’ascens i, tot i que tornaria a arribar a la final del Campionat a la temporada 1915-16 contra el Terrassa, no seria fins cap el final de la dècada que l’anhelat ascens seria una realitat. Allà va començar a forjar-se la gran història dels anys 20.

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Xavier Vidal) Notícies Wed, 28 Jul 2021 09:23:02 +0200
Així és el nou carnet de soci 21/22 https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/aixi-es-el-nou-carnet-de-soci-2021-2022 https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/aixi-es-el-nou-carnet-de-soci-2021-2022 Així és el nou carnet de soci 21/22

El document acreditatiu posa en valor gràfic l'afició, el títol de lliga de Tercera Divisió i la figura del capità Àlex Cano.

Tres elements destaquen en el nou carnet de soci per a la propera temporada. D'una banda, l'afició, simbolitzada amb la foto d'un 'tifo' del sector més animat situat al gol del carrer Pau Alsina on es destaca l'any de fundació del club i el lema 'Orgull de la Vila'. D'altra banda, la copa del títol de lliga de Tercera Divisió obtingut aquest mateix 2021. Per a finalitzar, un Àlex Cano eufòric, en gest de celebració, completa els elements visuals del carnet.

És la segona vegada en la darrera dècada i mitja (des que existeixen els carnets de plàstic del club) que un jugador perfectament reconeixible figura al frontal del carnet. El primer va ser Àlex Delmàs i ara ho serà un nou Àlex, el 'CapiCano'.

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Super User) Notícies Sat, 03 Jul 2021 18:35:00 +0200
Qui van ser els Titis europeistes? https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/qui-van-ser-els-titis-europeistes https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/qui-van-ser-els-titis-europeistes Els Titis de la temporada 1957/1958

A finals de la dècada dels anys 50 del segle passat, l’equip infantil de l’Europa era un espectacle! Recuperem la memòria dels Titis.

De la mà de Rafael Boj (pare de l’exdirectiu i exdelegat del primer equip, Siscu Boj) aquells nens van fer xalar de valent els socis i aficionats escapulats. Aquell infantil tant espectacular va tenir un sobrenom que ha quedat per a la història i memòria dels socis: “els Titis Europeístes”. Els Titis de la temporada 1958/1959 van quedar campions del Campionat Diocesà OAR, que era la competició que disputaven els equips de la seva categoria. No van perdre cap partit i, com a campions, el mateix arquebisbe Modrego els va entregar la Copa i les medalles als joves futbolistes.

Van ser jugadors destacats d’aquells Titis: Marín, Comas, Alqueza, Bernat i Vieta. No en va, l’any següent els tres últims ja van passar al juvenil. Cal puntualitzar que les competicions de futbol base no estaven tant estructurades com avui en aquells temps. Amb l’equip base de la campanya anterior, la temporada 1959/1960 les victòries van continuar i de manera encara més espectacular. Formaven part d’aquell equip, entre altres: Giner, Sansa, Caparrós, Labarias, Louzara, Gómez, Merayo, Portero, Garrido, Altayo, Comas, Piqueras, Oliver, Marín i Miguelez. Diversos d’aquells memorables Titis van prosseguir la seva evolució futbolística dins el club a les categories formatives.

Saltem ara uns pocs anys i ens situem a la temporada 1963/1964, on el segon equip del club estava entrenat per Manuel Cruz i jugava el campionat de Segona Regional (actual Tercera Catalana). En aquell segon equip o Europa B, hi tornem a trobar a uns quants Titis com Labarias, Comas, Marín, Alquézar i Sansa. En principi l’equip filial no estava cridat a grans fites, i més si es pensa que el primer equip estava a Segona Divisió i el salt de categoria era molt gran. El grup de l’Europa de Segona Regional va estar format pels següents equips: Centelles, Martorelles, Turó de la Peira, Montmeló, Abadessenc, Roda de Ter, At. Sabadell, Sant Quirze, Mollet, Sant Cugat, Castellar, Ripollet, Vilanova de la Roca, Campdevànol, Kubalas i San Cristóbal.


210414 titis 1
L'Europa B de la temporada 1963/1964, on hi van arribar alguns de la generació dels 'Titis'

 

Ja des de un bon inici els escapulats es van mostrar intractables, aconseguint golejades d’escàndol a casa com els tres 8-0 que van fer a Castellar, Sant Quirze i Montmeló i els 1-5 i 1-7 a fora contra el Castellar i el Vilanova de la Roca respectivament. L’únic equip que presentava competència als escapulats era el Mollet, que durant tot el campionat va intentar seguir el frenètic ritme dels nostres. Al Sardenya, els nostres no van perdre cap partit i tot van ser victòries excepte un empat amb el Sant Cugat i les sis derrotes del total del campionat van ser a fora de casa. Es va quedar campió amb 52 punts, 5 més que el Mollet, i es va ascendir a la Primera Regional. Diversos jugadors d’aquell equip B van arribar al primer equip com Labarias, Marín, Rosa i Pérez.

Qui va arribar més lluny dins el món del futbol va ser Marín, qui va morir fa poques setmanes, fitxant per l’Espanyol i jugant a Primera Divisió. Labarias i Pérez van fitxar per l’Atletico de Madrid, però sense arribar a disputar cap partit oficial van ser cedits al Múrcia i al Rayo Vallecano respectivament. Pérez serà sempre recordat pel gol que va marcar en el partit de desempat a Mestalla i que va suposar l’eliminació del Zaragoza dels “Cinco Magníficos” de la Copa del Rei. En definitiva els Titis europeistes van marcar una època i, malgrat que dels que van iniciar-se a l’infantil, només Marín i Labarias van arribar a jugar amb el primer equip, aquells Titis van deixar un record inesborrable al cor dels socis europeistes.

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Xavier Vidal) Notícies Wed, 14 Apr 2021 12:41:03 +0200
Alberto iguala la llegenda de Pep Rovira https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/alberto-iguala-la-llegenda-de-pep-rovira https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/alberto-iguala-la-llegenda-de-pep-rovira Alberto González i Pep Rovira, dues llegendes

El central ha sumat contra el Granollers 319 partits oficials amb l'escapulada, igualant el quart amb més partits de la història.

'La muralla' ja era una llegenda per mèrits propis esportius i per connexió amb l'afició, però ara també ho és una mica més a nivell numèric. Alberto González s'ha convertit en el quart jugador amb més partits de la història del club a les seves esquenes, igualant els 319 duels oficials del mític porter que dona nom a una penya del club i darrer tècnic que va pujar l'Europa a Segona B, Pep Rovira.


Els 319 partits oficials d'Alberto i Pep Rovira


PEP ROVIRA

309 de lliga i 10 de Copa del Rei

ALBERTO

299 de lliga i 20 de Copa Catalunya


El rànquing general · Top 5

#1 · 402 partits oficials · Ventura Gómez
#2 · 378 partits oficials · Carles Capella
#3 · 376 partits oficials · Àlex Cano (en actiu)
#4 · 319 partits oficials · Alberto González (en actiu)
#4 · 319 partits oficials · Pep Rovira
#5 · 261 partits oficials · Antoni Amorós

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Àngel Garreta i Xavier Vidal) Notícies Sun, 11 Apr 2021 19:41:30 +0200
Cent anys dels partits internacionals amb el Porto https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/cent-anys-dels-partits-internacionals-amb-el-porto https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/cent-anys-dels-partits-internacionals-amb-el-porto Retall de premsa de l'època anunciant el partit

El 27 de març del 1921 el CE Europa va jugar el primer d'un parell de duels amistosos amb l'FC Porto, llavors de gira per l'estat.

Després d'haver jugat dos amistosos amb el Real Madrid el 19 i el 20 de març, el diaris "El Diluvio" i "La Publicitat" anunciaven amb entusiasme que l'equip portuguès vindria seguidament a Barcelona per jugar un parell de partits amistosos contra el CE Europa. En aquells anys, els equips del campionat portuguès tenien bastanta fama a la península, deguda entre altres a la gira que va fer el Benfica pel Païs Basc (en dos partits contra la Real Sociedad).

A Portugal, el FC Porto també era un equip amb molt reconeixement. Des del 1914, havia guanyat 6 campionats regionals i era recent guanyador del Torneig Taça. En aquell mateix mes de març, ja havia guanyat el Campionat del Nord i estava a l'espera de jugar el partit contra el campió del Sur per disputar-se el títol de campions de Portugal. Segons indica la prensa, aquesta visita de l'equip portuguès a Catalunya es va assolir gràcies al Sr. José Bertrán Escofet, president de la Colònia Catalana d'Oporto.

L'equip lusità va arribar a Barcelona el 23 de març. Amb l'equip ben reforçat amb grans jugadors, tenien moltes ganes de demostrar a tots els espectadors catalans l'efectivitat del seu joc i d'emportar-se dues victòries a Portugal. L'Europa, però, no anava a ser menys i posaria tot l'esforç per demostrar el bon futbol que es practicava a les terres catalanes.


210327 historia 1
Equip del Porto del 1922, primer campió de Portugal

 

El primer partit

El primer partit CE Europa-FC Porto, jugat el 27 de març en el camp del carrer Sicília i amb una gran afluència de públic, va acabar amb un contundent 5-1. El cònsol de Portugal a Barcelona va ser convidat i va fer el servei d'honor del partit. A la primera part es van marcar tres gols: el primer gol del partit va ser obra d'Alexandre Cal, jugador del Porto, i més endavant Sotillos, de cap, i Nogués van foradar la porteria de Valença. A la segona part, els jugadors de l'Europa van acabar de rematar el partit amb un gol d'Olivella i dos gols més de Nogués, qui va ser considerat el millor jugador del partit.

Els dos equips van sortir amb les següents alineacions... CE Europa: Bordoy, Serra, Pla, Javier, Pelaó, Artisus, Pellicer, Sotillos, Olivella, Nogués i Alcázar. Porto FC: Valença, José Ferreira, Cunha, Floriano, Pereira (I) Velez Carneiro, Tavares Bastos, Alexandre Cal, Pereira (II), Reis i Lopes Carneiro.

El segon partit

En el segon partit, jugat el 28 de març al mateix camp, tots dos equips, els quals van sortir amb la mateixa alineació del primer partit, van empatar 1-1. Els gols no van aparèixer fins a la segona part: Nogués va marcar per part dels europeïstes i Pereira II pels dragões. Segons la premsa, aquest partit va destacar per ser més dur i agressiu que el partit jugat el dia abans. La premsa d'aquí i la de Portugal, tot i respectar el joc del rival, miraven d'escombrar cap a casa i defensaven fermament al seu equip en les cròniques, on feien diverses observacions personals del partit.

Mentre que la premsa nacional criticava la duresa del joc del Porto, sobretot en el segon partit contra l'Europa, la premsa lusa argumentava que hi va haver gols europeistes que s'havien marcat en fora de joc, cosa que va fer que el Porto jugués desconcertat i acabes responent al camp amb duresa. També es comentava que al Porto se l'hi havia dit que el segon partit que jugarien a Barcelona el disputarien contra el FC Barcelona, cosa que no va acabar succeint. 

Aquella mateixa temporada, 1920/1921, el Porto va esdevenir campió de la lliga del Nord de Portugal i campió del torneig entre els equips del Nord i Sud. A la temporada següent, la 1921/1922, s'instaurava el Campionat de Portugal, que tot i que es jugava com un trofeu de copa, es pot considerar el primer torneig oficial de Portugal. El Porto va ser-ne el primer campió.

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Cris Rosique) Notícies Sat, 27 Mar 2021 09:54:36 +0100
Onze campions segons el 'Xut!' https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/onze-campions-segons-el-xut https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/onze-campions-segons-el-xut Els onze de l'Europa dibuixats al 'Xut!'

El 'Xut!' és, encara avui, el periòdic esportiu d'humor més longeu de la història a Catalunya. El setmanari es va creuar per riure's de l'esport.

La dècada dels anys 20 del segle passat és la dels anys d’or de l’Europa. El club i els seus jugadors eren estrelles mediàtiques i apareixien als diaris i en tot tipus de productes com cromos, cartes, etc. Concretament, els jugadors de la temporada 1922/1923, que van quedar Campions de Catalunya i sots campions de la Copa d’Espanya, van formar una pinya i els va unir una amistat tan gran i profunda que van formar una família futbolística.

Els que formaven l’onze de gala tenien un malnom que utilitzaven entre ells. En aquest article els presentarem tots acompanyats d’unes descripcions iròniques sobre cada jugador (transcrites literalment) i que sortien publicades en el setmanari esportiu i satíric “Xut!”:

Bordoy
L’anomenaven Pif Paf. El “Xut!” en deia el següent d’ell : “Representa el paper de geni incomprès, que sempre fa tropa. És porter des que té us de patada, atura xuts logogrífics, detura penals reconsagrats, fa sortides espatarrans i resulta un trumfo en el seu càrrec”.

Serra
El malnom era Perico i en deien el següent: “És el de les entrades a 80 per hora. Robust com un bastó de pastor i murriot com una raspa, costa més de passar que un duro de plom. Juga des de marrec i s’ha trobat campió sense adonar-se’n; diu que son coses del senyor Matas”.

Vidal
Li deien Barrina i “és la nata per fer el número onze quan ja hi són deu. És un bon defensa, però sense el seu company seria una cafetera dolenta. Es el segon imprescindible. La seva especialitat es dir-li coses en Xavier i vigilar les sortides de Bordoy.”

Xavier
El malnom era Mustafà. “És un bon noi, que jugant, jugant, s’ha trobat campió i com li ha trobat gust, no vol deixar-ho. Més que un mig és una línia de mitjos, una duana, un cordó sanitari. Gamba com un tramvia desbocat i fica els peus amb aquell salero per arrambar la pilota. És guapot i ben plantat i les mosses se’l rifen”.

Pelaó
El seu malnom era Cabra. I al “Xut!” en deien “Pelaó és l’ànima que t’aguanta la colla. Així a primer cop d’ull el seu joc no et torna boig, però aviat es fa l’amo del carro. Col·loca les pilotes com si fos amb compàs. Els davanters se les troben als peus que ni s’adonen. És incondicional del club fins els elàstics, i ha rebutjat ofertes d’aquelles que fan ballar la closca”.

Artisus
La Bella Patata. “L’Artisus és un mig, modest com la violeta, amb un geni de Déu n’hi dó i que es fa dir si senyor. Marcant al contrari s’enganxa com un full de matamosques i picant refusa més que una càrrega policial. Sense els companys és com un mitjó sense parella o un encenedor sense pedra. I sense Pelaó perd com un teixit barat”.

Pellicer
En Ninus. “ Pellicer; un minyó que a pes no valdria gran cosa, però que ho fa tant bé que en Matas no el canviaria per un Piera (jugador del FCB). És menut, eixerit, lleuger, esquitlladís, traçut i resistent com un pont de ferro. Corre com una daina i centra amb tal perfecció que amb un copet fa dómino”.

Julià
Li deien La Bertini. “És el bibelot de l’equip. És bufó com una Tanagra, finet com un guant de gamusa, elegant com un smoking, però al mateix temps perillós com una pistola carregada, valent com un gitano i mascle com una mala cosa. És un europeu convençut”.

Cros
El malnom era Coco. “Xutador de ca l’Ample, saltador circo-eqüestre, driblador afiligranat, perill de trencadissa pels porters, enemic de l’ossada dels defenses, company ideal de Julià; ídol d’en Matas. Jugador que val per tres i omple el terreny. Malgrat ser més lleig que en Weyler té les simpaties del sexe femení. És el noi mimat de Gràcia”.

Olivella
Li deien Gravat. I el setmanari en deia el següent: “ Fa d’interior, és fort i rabassut, nebot de regidor, xuta per l’angle, remata córners a cops de clatell. S’entén amb Cros com si fossin del mateix poble i és especialista en marcar gols a trompades”.

Alcázar
Li deien pel seu nom de pila Antoniu. “Alcázar és un xicot petit i dur com el torró d’Agramunt, que esquerda els pals del gol a cop de closca, centra amb precisió geomètrica, i s’escapa com un gat en el mes de gener. Domina la pilota com si ho tingués per ofici, és brut però amb salero i no es cansa per molt que penqui. Enraona a crits”.

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Xavier Vidal) Notícies Fri, 12 Mar 2021 10:12:52 +0100
Florenza: El porter que un dia va marcar un gol https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/florenza-el-porter-que-un-dia-va-marcar-un-gol https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/florenza-el-porter-que-un-dia-va-marcar-un-gol Dues fotos d'arxiu de Florenza

Heu vist mai un porter marcar un gol? Segur que sí. Aquesta és la història del porter que en va marcar un per a l'Europa.

Ens situem al mes de juny de 1938, en plena Guerra Civil, i ja amb el front a tocar de Catalunya. L’Europa es trobava a la Primera A (la màxima categoria) del Campionat de Catalunya. Després d’haver finalitzat en quart lloc, ara es disputava una nova competició anomenada Lliga Catalana. Els equips que participaven van ser els següents: Iluro, Espanyol, Barcelona, Badalona, Júpiter, Martinenc, Avenç, Sants i Europa. De totes maneres, els clubs tenien molts problemes per poder confeccionar un onze cada diumenge.

Les crides al front eren constants (recordem que en aquestes dates s’estava preparant la decisiva batalla de l’Ebre), les poblacions catalanes eren sovint bombardejades i els equips arreplegaven jugadors d’on podien. En el cas escapulat, diversos futbolistes jugarien amb l’Europa i a mitja temporada també ho farien en altres equips de la ciutat; es té registrat que van jugar amb el primer equip gairebé 60 jugadors. Una bogeria! Un d’ells va ser el porter Francesc Florenza, que havia iniciat la seva carrera futbolística al Gràcia i havia passat fugaçment pel Catalunya (1931/1932). Va jugar després al Badalona i tot seguit a l’Oviedo a Primera Divisió, fins la Guerra Civil.

Per la temporada 1936/1937 havia fitxat pel Girona que aleshores jugava a Segona Divisió, però Florenza mai va arribar a disputar cap partit de la divisió de plata amb els gironins ja que el conflicte bèl·lic ho va impedir. Sí que jugaria amb els blanc-i-vermells el Campionat de Catalunya i la Lliga Mediterrània. De totes maneres, al mes de setembre del 1936 va disputar un partit amistós amb l’Europa contra el Sant Andreu. El mes de maig de 1938, contra l’Iluro i en l’anomenada Lliga Catalana, va passar un fet sorprenent i marcat per la falta de jugadors: Florenza s’alinearia amb l’Europa de mig organitzador. Els nostres guanyarien per 5-2 i del quart gol va ser-ne l’autor Florenza, d’un potent xut que res va poder fer per aturar el porter visitant. Aquell onze escapulat va ser: Rayo, Famadas, Pica, Canals, Florenza, Pérez II, Juncà, Larrull, Ferrer, Romero i Batlle.

Tornaria a jugar a la següent jornada contra l’Espanyol, però aquesta vegada no marcaria. Va ser el darrer matx amb l’Europa. La temporada 1939/1940 Florenza jugaria a l’Osasuna per a retornar a l’Oviedo fins el 1942. Va retirar-se a la Cultural Leonesa. La 1945/46 va ser entrenador d’Osasuna.

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Xavier Vidal) Notícies Mon, 08 Feb 2021 10:23:46 +0100
Ralph Kirby, el primer tècnic de la història https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/ralph-kirby-el-primer-tecnic-de-la-historia https://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/ralph-kirby-el-primer-tecnic-de-la-historia Ralph Kirby

Un llarg i profund treball d'investigació dels autors d'aquest article permet descobrir a fons el primer entrenador de l'Europa.

Molt hem parlat del gloriós i llegendari equip de l’Europa dels anys 20 del segle passat, amb el president Matas al capdavant i tota una excel·lent fornada d’excepcionals jugadors que va aconseguir per l’entitat les més altes fites històriques. No obstant, poc s’ha parlat de l’home que, com un alquimista, va transformar tot aquell innat talent en or. Ens estem referint a l’anglès Ralph Kirby, del que tot seguit en farem un exhaustiu repàs biogràfic i històric.

Nascut un 18 de març de 1884 a Birmingham, al bell mig d’Anglaterra, el seu pare va ser un maquinista de tren que va tenir un espectacular accident del que en va sortir miraculosament il·lès. El jove Kirby, malgrat créixer enmig de vagons i locomotores, va iniciar-se al futbol jugant a l’equip de la seva parròquia, concretament al Saltley Baptist, on començava a destacar com a extrem dret. En aquest equip hi va estar durant tota la seva etapa juvenil, del 1901 al 1903. Tot seguit havia de fer el servei militar i la temporada 1903/04 va defensar la samarreta del RAMC (Royal Army Medical Corps) on alterna el futbol amb l’atletisme, ja que també participa en diversos campionats atlètics.

Tot i això, el jove Kirby va realitzar unes magnífiques campanyes amb l’equip de l’exèrcit, on va tornar a destacar per la seva rapidesa i que va fer que, després d’un partit amistós amb el Fulham, l’equip de Londres es fixés en ell per incorporar-lo per la temporada 1905/06. Aquell curs, el Fulham jugava a la Southern League, que era ja un campionat important, on els equips participants eren clubs del sud d’Anglaterra i Gal·les. Kirby va alternar l’equip reserva amb el primer equip i amb aquest darrer va fer el seu debut en un partit contra el Millwall el 22 d’abril de 1905. Malgrat estar a cavall dels dos equips, 210105 kirby 1Kirby va disputar més partits amb el primer equip i es va fer la fotografia com a campió de la Southern League, ja que el Fulham en seria el guanyador i és per aquest motiu que és recordat a l’equip londinenc. Per a la temporada 1906/07, el nostre protagonista va tornar a casa i va fitxar pel Birmingham City, equip que en aquell moment jugava a la màxima divisió anglesa, la Football League. En principi havia de formar part de l’equip reserva (recordem que aleshores no hi havia canvis), però va tenir l’oportunitat de disputar un partit de lliga contra el Newcastle United. Va ser l’únic encontre que va disputar a la Football League, ja que el titular Harper es va lesionar. Amb 20.000 persones al camp, Kirby va jugar d’extrem dret i, tot el bon partit que va realitzar, l’equip va perdre per 2-4.

L’any següent, el nostre protagonista va canviar d’aires -tot i el lament d’un periodista de l’època que li veia futur al Birmingham City- i va fitxar pel Blackpool, que jugava al campionat de lliga de la regió de Birgmingham, on va disputar diversos partits contra equips de renom com el Leeds o el ‘Wolves’. Ho va fer també en la posició d’ extrem dret. No obstant, va tenir poques oportunitats i a mitja temporada a ser traspassat al Worcerster City (que jugava a la mateixa categoria), convertint-se en titular i destacant sobretot en un partit contra l’Aston Villa. Les properes temporades, Kirby passaria per dos equips bastant desconeguts de la regió de Birmingham: el Kiddeminster Harriers i el Willenhall Pickwick. La temporada 1913/14 el Fulham el repesca pel seu equip reserva. No obstant, l’escat de la PrimeraGuerra Mundial va fer que Kirby fos cedit un altre cop al RAMC, on va passar tot el conflicte bèl·lic. Després de la guerra se li perd la pista i no sabem masses coses d’ell fins el fitxatge per l’Europa. Kirby, però, no va ser la primera opció que hi havia per la banqueta del club europeista. Segons la premsa, cap a finals de juliol de 1922 l’Europa va tenir gairebé lligat el fitxatge de George Holley, exjugador del Sunderland i internacional per Anglaterra, però finalment i sense saber els motius exactes, mai va arribar a ser ell el tècnic del club escapulat.

El 4 d’agost del 1922 s’anunciava l’arribada pel dia 16 de Ralph Kirby com entrenador europeista. Però... com és que l’Europa es va fixar en ell? Doncs la resposta la trobem un any abans, quan l’equip anglès del Middlessex Wanderers va venir a Gràcia a disputar dos partits contra l’Europa. La directiva del president Matas va mantenir el contacte amb el secretari d’aquest equip, que els va recomanar Kirby com a tècnic. L’anglès fitxava pels escapulats per un any i 225 pessetes a la setmana. Un cop arribat, el tècnic explicava en una entrevista que havia estat a l’Índia entrenant equips militars durant la Guerra Mundial i assenyalava les línies mestres del seu projecte a l’Europa: quatre dies d’entrenaments a la setmana i l’importància d’una bona preparació física. Com a curiositat direm que el preparador anglès va canviar-se el nom, i és que el seu nom real era Conyers Kirby i amb aquest enrevessat i difícil nom de gestionar a casa nostra, va decidir posar-se, Ralph, que semblava més ‘nostrat’ i que va escollir per tractar-se del carrer on vivia a la seva natal Birmingham. El tècnic, no obstant, era un home poc comunicatiu i reservat i no va aprendre ni el català ni el castellà mai. De totes maneres, Kirby va donar el plus de qualitat que li faltava a l’equip escapulat i va aconseguir el Campionat de Catalunya de la temporada 1922/23 i el sots-campionat de Copa d’Espanya, a més d’augmentar el nivell competitiu dels graciencs.


210105 kirby 2

Va dirigir l’Europa en 34 partits oficials, amb 21 victòries 5 empats i 8 derrotes. Per altra banda, son incomptables els partits amistosos dirigits i només destacarem per exemple els jugats contra el Birmingham City, l’UTE de Budapest o el NAC de Breda per citar alguns dels rivals internacionals més importants. La marxa de Kirby de l’Europa va estar envoltada de polèmica, ja que amb el Campionat de Catalunya en marxa va se cessat a finals de novembre del 1924. Segons el president Matas “el tècnic no posava el mateix entusiasme i interès que al principi de la seva estada a l’Europa”. La polèmica i el malestar van venir quan, dies després de ser acomiadat, va ser fitxat pel FC Barcelona i amb un sou de 1300 pessetes (8€) setmanals… Amb el Barça va estar aquella temporada, la 1924/25, on va aconseguir un doblet (Campió de Catalunya i Espanya) però malgrat l’èxit, la falta de comunicació amb els jugadors barcelonistes va fer que fos cessat al finalitzar aquella campanya. La temporada 1925/26, Kirby va fitxar per l’Athletic Club de Bilbao, on va tornar a guanyar el Campionat Regional, però a la Copa d’Espanya l’equip basc va fer un mal paper i va ser acomiadat.

Aquí acabava l’aventura com entrenador de Ralph Kirby, ja que un cop tornat a Anglaterra no va dedicar-se al món del futbol. Tanmateix i per tancar el cercle de la història del nostre protagonista, durant la seva estada a casa nostra també va fer d’àrbitre en diversos partits i d’àrbitre assistent en uns altres. Exemple d’això és un amistós Newcastle- Everton disputat a Les Corts el maig de l’any 1924. Així doncs, l’anglès Ralph Kirby és, que es tingui constància històrica fins a la data, la primera persona en realitzar la funció específica d’entrenador a la primera plantilla de l’Europa, un anglès ‘molt anglès’ que va aportar noves tècniques d’entrenament i estil de joc i a qui el seu caràcter una mica sorrut li va impedir que, com entrenador, tingués una millor i més llarga trajectòria tant a casa nostra com a d’altres equips catalans. A l’Europa però, sempre li estarem agraïts per la seva impagable aportació i millora de la preparació del futbol en els entrenaments i la tàctica en els partits. Kirby és, doncs, llegenda de l’europeisme per sempre més.


210105 kirby 3

Sobre aquestes línies, Ralph Kirby (al mig) rodejat dels jugadors Olivella i Perico Serra.
Al mig de l'article, una foto de Kirby mudat. Al principi del text, a l'esquerra, un jove Kirby jugant al Fulham.

 

]]>
no-spam@ceeuropa.cat (Cris Rosique i Xavier Vidal) Notícies Wed, 06 Jan 2021 07:42:01 +0100