agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

MÉS RIVAL: TERRASSA

L'HORA DE LA VERITAT
>> (Un article de Genís de Moner)

En poc més d’una setmana ja estarà tot resolt, però abans s’hauran de jugar dues jornades que es preveuen molt emocionants. Amb molt pocs equips sense res en joc, gairebé tots els vint partits que queden d’aquestes dues últimes jornades seran autèntiques finals. I els dos que li queden a l’Europa, no seran menys. El primer de tots, diumenge, contra un Terrassa que ha de guanyar sí o sí si vol conservar les seves opcions de jugar la promoció d’ascens.

Els vallesans tenen al Rubí, equip que marca la zona d’ascens, a tres punts i amb el ‘gol average’ particular perdut. Per tant, una derrota els deixaria totalment fora del que és, oficialment i reconegut pel club, el seu gran objectiu de la temporada: jugar el ‘play-off’ d’ascens. El problema és que en la penúltima jornada reben al nou líder, l’Europa, i en la darrera hauran de visitar un camp complicat com el del Cerdanyola. Però l’equip ha hagut de patir molt per arribar amb opcions fins a les últimes jornades, i ja que hi és, ho intentarà fins al final.

Si ho aconsegueixen, segur que molts se’n recordaran de la jornada 26 i del partit contra el Santfeliuenc en el qual Miki Carrillo va salvar el cap gràcies a un gol ‘in extremis’ de Batanero. Durant la setmana prèvia a aquell partit i després de tres jornades consecutives sense guanyar, Carrillo va reconèixer públicament que la directiva li havia donat un ultimàtum: o guanyava aquell partit o se n’anava al carrer. Vuitens i a sis punts de la ‘Monta’, aleshores quarta classificada, la directiva veia perillar la possibilitat de disputar la promoció d’ascens i va decidir prendre aquesta decisió en cas de derrota o empat.

Rival
L'Olímpic de Terrassa, un escenari clau per decidir com acabarà aquesta lliga

 

Però el destí va voler que Carrillo seguís dirigint la nau terrassenca i un gol de falta de Batanero en el descompte va salvar el càrrec al seu entrenador. Des d’aleshores, l’equip ha perdut només dos partits i n’ha empat dos més, però tot i això no han aconseguit ficar-se entre els quatre primers. I és que els terrassencs no estan en zona de play-off des de fa exactament una volta sencera, quan a la jornada 17 van ocupar per última vegada la quarta posició. Des d’aleshores han anat fent la goma amb la quarta plaça i, sense aconseguir entrar en la zona noble, no s’hi han despenjat mai. Al llarg de tota aquesta segona volta, han fallat cada vegada que han tingut l’ocasió de situar-se entre els quatre primers, però en els pitjors moments han aconseguit mantenir-se sempre a una distància de menys de dues victòries.

Ara però, a falta de només sis punts en joc, els de Miki Carrillo disposen de l’última oportunitat i si la desaprofiten ja no els hi en quedarà cap més. Fixant-nos en els precedents més recents entre ambdós equips, la veritat és que els vallesans no poden ser gaire optimistes. De fet, des de la refundació del nou Terrassa l’any 2010, els escapulats no coneixen la derrota contra els vermells. Quatre empats i tres victòries són els números que presenta l’Europa. Curiosament, les tres victòries són pel mateix resultat, 2-0 (o 0-2) i corresponen als tres últims enfrontaments entre ambdós equips. I és que en aquestes dues temporades, el Terrassa de Miki Carrillo és un equip que se li ha donat molt bé a l’Europa i contra qui ha fet alguns dels millors partits d’aquests últims anys.

acidH TEB SpecialOlympics Footters