MÉS RIVAL: POBLA MAFUMET (II)

HISTÒRIES DEL RIVAL: POBLA MAFUMET
(Un article de Genís de Moner)

Sense res en joc, amb les quatre posicions que donen l'opció de jugar la promoció d'ascens ja decidides, és difícil saber com afrontarà la Pobla de Mafumet el partit de diumenge. Després de dos anys seguits jugant el Play-Off, els tarragonins no podran repetir enguany aquesta fita tot i estar bona part de la temporada prop de la quarta plaça. Els d'Ivan Moreno han pagat un mal final de temporada que els ha allunyat d'un Manlleu intractable.

A aquestes altures de la temporada cal tenir molt en compte en quina situació es troba cada equip a l’hora d’enfrontar els partits. En les jornades on tothom s’hi juga les garrofes, no és el mateix jugar contra un equip que es troba amb l’aigua al coll tractant d’evitar el precipici del descens, fer-ho contra un equip il·lusionat que intenta entrar als llocs d’ascens o si, per altra banda, es troba en posició de ningú, amb la categoria salvada i amb els primers llocs massa lluny per poder somiar.

En aquesta última situació es troba la Pobla de Mafumet que, des que va perdre el tren de la quarta posició, s’ha deixat anar i ha perdut sis dels últims set partits que ha disputat. Sense tensió competitiva i sense un objectiu en el qual aferrar-se, els tarragonins tenen la mirada posada més en la següent temporada que en l’actual. D’altra banda però, cal tenir en compte que la Pobla afrontarà el partit de diumenge sense cap tipus de pressió. Amb l’única intensió de gaudir l’últim partit de la temporada, un equip jove i amb la qualitat del filial del Nàstic és sempre perillós i pot complicar les coses a un Europa que sí que necessita els tres punts per poder somiar.

A aquest fet, al fet de que un equip sense pressió ni objectius pot ser igualment competitiu, s’haurà d’agafar l’Europa que tindrà la mirada posada també a la Devesa i al Nou Municipal de Cornellà. I és que per ser campió, els de Dólera han de guanyar i esperar que l’Olot perdi en el complicat viatge a Sant Carles de la Ràpita i que el Cornellà no passi de l’empat contra el Vilafranca. I és que com la Pobla de Mafumet, Rapitenca i Vilafranca ja tenen la feina feta en aquesta última jornada. Diumenge a les 12 doncs, en la jornada d’horari unificat, els aficionats escapulats hauran de tenir els ulls posats al terreny de joc del Nou Sardenya i un orella a la ràdio -o un ull al Twitter- per saber què passa als altres dos camps; desavantatges de no dependre d’un mateix.

Tocarà jornada de transistors i d’esperar altres resultats, però que això no desviï l’atenció dels jugadors europeístes que primer de tot hauran de guanyar el seu partit. Són ja tres jornades consecutives sense conèixer la victòria a casa i seria una pena que punxessin Olot i Cornellà i l’Europa perdés una oportunitat d’or. I sí, d’acord, és cert que probablement l’Europa no serà campió de lliga, de la mateixa manera però, que pocs poden recordar ja l’última vegada que els escapulats van estar tant a prop de ser-ho.

acidH TEB SpecialOlympics Footters