HISTÒRIES DEL RIVAL: OLOT
(Un article de Genís de Moner)
Arribar a Olot en un camp on encara no hi havia puntuat ningú i assaltar el lideratge en la penúltima jornada del campionat. Aquest era el somni humit de molts europeístes des de fa ja unes setmanes, quan va quedar clar que l’Europa jugaria sí o sí la promoció d’ascens dotze anys després; el campionat de lliga era la cirereta perfecta per culminar una temporada històrica.
Lamentablement això no serà així. En primer lloc perquè l’Olot ja va perdre la imbatibilitat al Municipal contra el Palamós. I després, i més important, perquè tres partits seguits sense guanyar al Nou Sardenya han condemnat a un Europa que s’haurà de conformar, segurament, amb una altra posició. Que no oblidi ningú però, que s’enfronten dos dels tres millors equips de la temporada a falta de dues jornades per acabar el campionat i amb encara res del tot decidit. Amb el Cornellà també a l’aguait d’un possible descuit, l’Olot necessita una victòria en aquests dos últims partits per alçar-se amb el títol de lliga.
S’haurà d’enfrontar per aconseguir-ho a un Europa que apurarà fins l’últim instant tota opció de fer-se amb la primera posició –o la segona que, de cara el playoff, és també una opció interessant– i a la Rapitenca al seu estadi. Per l’optimisme gracienc, val a dir que l’Olot no ho tindrà fàcil. Primer, perquè en el partit de diumenge la derrota garrotxina està en mans de l’Europa; de derrotar els olotins, els de Dólera es situarien a només tres punts de l’Olot amb el gol-average a favor. I de ser així, l’Olot s’ho jugaria tot en una última jornada on els de Julio Bañuelos hauran de fer el desplaçament en autocar més llarg del curs per visitar la Devesa, un estadi on només dos conjunts han aconseguit sortir-ne amb els tres punts.
Caldrà recordar aleshores, els problemes que ha tingut l’Olot a domicili aquesta segona volta, sobretot a partir de l’arribada de Julio Bañuelos, i oblidar, per allò de mantenir l’esperança, que la Rapitenca no s’hi jugarà res i saltarà al camp sense aquella tensió competitiva que tan important és. Fem comptes, doncs. Els olotins seran campions si guanyen un dels dos partits que els hi queden per finalitzar la lliga, mentre que l’Europa ha de guanyar els dos partits si vol seguir somiant. Entremig de tots dos, el Cornellà. Els del Baix Llobregat hauran d’esperar que l’Olot no guanyi cap dels dos partits –hi tenen el gol-average perdut– i hauran de mantenir la diferència de tres punts respecte l’Europa. En cas d’empat a punts entre graciencs i cornellanencs encara es complicaria més tot. Caldria aleshores recórrer a la diferència de gols total en la que a hores d’ara té avantatge el Cornellà per tres gols. Mentre hi hagi vida i haurà esperança. I mantenir la tensió servirà, a més, per arribar a les eliminatòries d’ascens amb totes les revolucions.
