MÉS RIVAL: GAVÀ (II)

HISTÒRIES DEL RIVAL: GAVÀ
(Un article de Genís de Moner)

Recordo, i perdoneu que comenci avui en primera persona, la vegada que el primer equip de l’Europa es va entrenar al Camp de l’Àliga, aleshores encara de terra, per preparar un partit de lliga. Era la temporada 2004-2005 amb l’Europa a Primera Catalana i havent de visitar el camp del Pomar. Pensaran, amb la desaparició gairebé total dels camps de terra, que aquesta petita història no ve a tomb de res, però només volia exemplificar les dificultats i els canvis d’hàbits que comporta jugar en un camp amb una superfície diferent a la qual estàs acostumat.

La gespa artificial és la superfície del futur, més en clubs de categories amateurs o semiprofessionals que no poden assumir els costos del manteniment de la gespa natural. Encara avui però, existeixen a Tercera equips que mantenen la gespa natural als seus estadis, afegint així un maldecap més als tècnics rivals que han de visitar un d’aquests camps. Acostumats a entrenar diàriament i a disputar la majoria dels partits en superfície sintètica, el canvi de gespa representa un 'handicap' més al ja de per sí difícil repte de jugar a domicili en una categoria com aquesta. Encara que en alguns casos això de la gespa natural és un dir i el verd s’ha d’imaginar entre un terreny de joc malmés.

Gavà, Palamós i Olot són enguany els tres equips que juguen els seus partits com a local en aquesta superfície. La temporada passada, l’Espanyol B era l’altre conjunt amb un camp d’aquestes característiques. I a l’Europa no se li ha donat del tot bé històricament aquest tipus de camps en les últimes temporades on només hi ha aconseguit una victòria, enguany a Palamós per 1 gol a 3. En l’actual projecte, per exemple, l’Europa encara no ha aconseguit guanyar a La Bòbila contra el Gavà, rival de dissabte: derrota per 2 a 0 l’any passat i empat sense gols dues temporades enrere. I per si fos poc, enguany el conjunt blaugrana ha aconseguit fer del seu estadi un autèntic fortí; el Gavà no perd a La Bòbila des de la jornada 13 contra la Gramenet i des d’aleshores suma 462 minuts amb la porteria a zero al seu estadi –segons dades del periodista Ignasi Trapero–.

Els altres antecedents europeístes en camp de gespa natural amb Pedro Dólera a la banqueta són: l’empat a dos al Municipal d’Olot i la derrota a la Ciutat Esportiva de l’Espanyol l’any passat o els dos empats a Palamós, victòria aquesta primera volta a banda, les temporades 2009-2010 i 2010-2011. Dissabte doncs, contra el Gavà, l’Europa haurà de lluitar contra un rival en ratxa a casa i contra una superfície de joc a la qual no hi està acostumat. I no ho oblidin que a mitjans de maig els escapulats hauran de tornar a jugar a Olot en un camp de gespa natural en el que, si tot va bé, hauria de ser un partit il·lusionant i transcendent a parts iguals.

acidH TEB SpecialOlympics Footters