agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

L'Europa i la Guerra Civil (V i final): Molta guerra i poc futbol

26 Maig 2018 Xavier Vidal
Un retall d'un periòdic de l'època Un retall d'un periòdic de l'època Hemeroteca Mundo Deportivo

El periòdic L'Escapvlat publica cada dos mesos una sèrie d'articles sobre l'Europa durant la Guerra Civil. Us fem a mans el darrer capítol.

Anteriorment:
L'Europa i la Guerra Civil (I): El Comitè Directiu d'Incautació
L'Europa i la Guerra Civil (II): El retorn entre els millors
L'Europa i la Guerra Civil (III): Una promoció eterna
L'Europa i la Guerra Civil (IV): L'estadi de Providència, objectiu de guerra


Ens trobem a principis de juliol de 1938, la Lliga Catalana iniciada el març d’aquell any seguia el seu curs. Recordem que aquesta competició era un torneig ‘inventat’ per la Federació per tal d’allargar la temporada i, sobretot i malgrat que no es feia públic, per mantenir distret el poble, que passava moltes penúries. Les alineacions de l’Europa, així com de la resta d’equips, estaven plenes de jugadors de l’equip reserva, que sumat a les necessitats bèl·liques feia que desfilessin una quantitat enorme de jugadors, la majoria dels quals només jugarien aquesta competició i ja no vestirien més l’escapulada.

A tot això cal sumar-hi, tal com vèiem en el quart capítol de la sèrie, que l’Europa no disputava els partits al seu camp de Providència, ja que s’hi havia instal·lat una bateria antiaèria. Majoritàriament els homes que havien disputat el Campionat de Catalunya havien sigut cridats a files o, senzillament, tenien altres prioritats. Una alineació europeista d’aquesta competició era: Sánchez, Castellsagués, Batlle, Canals, Alegret, Sánchez, Juncà, Larrull, Blai, Gasulla i Santmiquel. D’aquest onze només Sánchez (el mig), Blai i Gasulla havien jugat algun partit oficial i Juncà disputaria 1 sol partit oficial en la propera temporada 1939-40. El 21 d’agost de 1938 finalitzava aquesta Lliga Catalana quedant campió el Barcelona i l’Europa en tercer lloc empatat amb el Martinenc.

El dia 28 d’agost se celebrava l’assemblea anual de socis que serviria, entre altres coses menors, per reorganitzar la Junta Directiva que havia patit baixes pel conflicte bèl·lic. Així doncs Jaime Planas continuava com a president i ocupaven els altres càrrecs Josep Saló, Francesc Gorga, Josep Vieta, Josep Campos, Narcís Ginó, i Sebastià Pareja. Ens trobàvem a principis de setembre i el front de guerra estava a les portes de Catalunya; la decisiva batalla de l’Ebre ja feia dos mesos que s’havia iniciat i tot l’esforç i esperances republicanes estaven dipositades en aquest front. A diferencia del que s’havia fet fins ara, la Federació no va organitzar cap competició de manera immediata. Per tant, degut a la nombrosa presència de regiments militars a Barcelona, van començar a disputar-se partits d’equips de l’exèrcit contra equips federats o també entre regiments, fet que acabaria desembocant en l’organització d’un torneig militar.

Aquests equips militars estaven formats per jugadors o ex-jugadors que havien estat mobilitzats i així trobem els exeuropeistes Florenza, Soligó, Gironés, Serracant o Pica, per citar-ne alguns. Per la seva banda els equips federats jugaven amb els reserves. L’Europa disputaria 3 partits amistosos durant aquest setembre, dos contra l’Avenç (empat i victòria) i un contra el Sants, suspès per la pluja a la primera part. El mes d’octubre ens va deixar partits amb contrincants tant curiosos i exótics com l’ “Unidad Motorizada de Ametralladoras”, el “CREA”, l’ “Ingenieros”, el “Ministerio Defensa Nacional” o el “Grupo de Infanteria MDN”. A principis de novembre de 1938 s’organitzava un torneig anomenat Ciutat de Barcelona amb els equips reserves del Martinenc, Barcelona, Avenç, Gràcia, Sants, Espanyol, Júpiter i Europa.

Va ser una competició que no va tenir cap interès, ja que amb la derrota dels republicans a la batalla de l’Ebre, els franquistes ja no tenien cap mena de resistència important per ocupar el territori català. La desbandada i l’exili a les files republicanes es va generalitzar i les tropes franquistes avançaven sense oposició. Tot s’ha de dir, però, que l’Europa reserva va realitzar un gran paper i ,abans que la competició fos suspesa per la guerra, anava segon. Finalment el 26 de gener de 1939 les tropes lleials a Franco entraven a Barcelona i la història escapulada que continuarà explicada a “L’Europa de la postguerra”.

___________________

Bibliografia i fonts consultades:

- Hemeroteca El Mundo Deportivo
- Hemeroteca La Hoja del Lunes
- Hemeroteca La Vanguardia
- Arxiu personal familia Vidal Buyé
- “Un segle de futbol català” Closa A., Rius J., Vidal J.
-“Història del Futbol Català.” García Castells J.

 

No trobes l'article que busques?
Si busques un anterior a Juny del 2014, probablement sigui a la Hemeroteca

acidH TEB SpecialOlympics