agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Marc Priego: una assegurança de vida

27 Maig 2019 Mònica Aguilar
Marc Priego s'han consolidat en el seu primer any Marc Priego s'han consolidat en el seu primer any Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

En el darrer número de L'Escapvlat, Marc Priego protagonitza l'entrevista central. Parlem amb el porter europeista del seu primer any.

Va néixer el 5 de juliol del 1996 a Barcelona. Als 4 anys va començar a jugar a futbol al seu barri, a la Penya Blaugrana Trinitat Vella. Als 6 anys va anar al Badalona, militant-hi 4 temporades. Després va anar al Sant Andreu i tot seguit va fitxar pel cadet del Masnou. De juvenil va tornar al Sant Andreu i va pujar a Divisió d’Honor. En el seu primer any d’amateur va tornar al Masnou a Tercera Divisió. No jugava gaire perquè tenia al mític Rafa Leva de company. No obstant, va tenir la sort que, a final de temporada, va marxar per motius laborals i va poder disputar els darrers 16 partits de competició. Després va tornar al Sant Andreu on va estar dues temporades més a Tercera Divisió fins fitxar per l’Europa.

Ser porter no és una tasca senzilla. Requereix una fortalesa mental que només un petit nombre de jugadors poden tenir. Una posició on els encerts però sobretot les errades són ben visibles i determinants en el resultat. En Marc Priego, als seus 22 anys n’és un d’ells. La seva persistència li ha permès fer-se amb la titularitat de la porteria del Nou Sardenya en el seu primer any com a escapulat. Ha deixat en 15 ocasions la porteria a zero i s’ha alçat com una peça clau per l’equip de David Vilajoana. Anteriorment ha defensat els colors del Masnou, del Sant Andreu i enguany ha completat el seu tercer any com amateur al club de la Vila de Gràcia.

Com va ser fitxar per l’Europa, tenint en compte que jugaves al Sant Andreu?
Al principi va ser com un espècie de dilema, ja que jo estava al Sant Andreu i l’Europa és l’etern rival, però jo haig de pensar primer en mi. Jo vull jugar sempre el màxim possible per així també poder progressar dins la meva carrera futbolística i qui sap si anar pujant categories. Haig d’anar fent passes poc a poc i per poder fer-ho haig de gaudir de minuts i de regularitat. A l’inici va ser complicat prendre la decisió, tenint en compte la màxima rivalitat entre els clubs, però quan et donen l’oportunitat de jugar l’has d’aprofitar i ho vaig tenir clar. En els meus últims anys com a futbolista no jugava gaire. En dos anys vaig disputar un total de sis partits. Va coincidir que vaig haver de compartir vestidor amb dos porters experimentats com són el Rafa Leva, al Masnou, i el José Segovia al Sant Andreu.


190527 priego S

 

Et va costar adaptar-te en el nou club? Com van ser els inicis?
Al principi em vaig trobar amb un vestidor molt jove, amb jugadors que també era el seu primer any. Em van rebre molt bé, tant Cano com la resta i és un gran vestidor, hi ha un ambient increïble. A l’inici de lliga ens va costar, en quatre partits vam sumar dos empats i dues derrotes. L’equip, poc a poc, es va anar adaptant, agafant confiança i vam aconseguir una bona dinàmica de resultats. Al final el futbol són dinàmiques i a la que guanyes un partit la resta van darrere.

El gran ambient ha estat la clau d’aquesta bona temporada?
Sí, sense cap mena de dubte. El bon ambient i la unió del vestidor és clau en qualsevol equip, si n’hi ha després al camp es reflecteix i a l’hora de competir es nota moltíssim. Per això, després d’un inici on no hi havia gaire expectatives posades en nosaltres, hem aconseguit fer una gran temporada, tot i no haver aconseguit classificar-nos pel play-off. Hem de quedar-nos amb les bones sensacions del treball que hem fet.

Com has viscut el teu primer any de titular a Tercera?
Amb molta il·lusió, perquè realment ho trobava a faltar. Portava tres anys sense gaire minuts disputats. Venir a un gran club com l’Europa i ser el porter titular et dona motivació i confiança. Ha estat una gran temporada i estic molt content. Per sort, no he tingut problemes per agafar aquesta continuitat. He tingut la sort de que l’equip defensivament ha estat molt bé aquest any, això també ha estat un dels punts forts. 

Com vas viure el derbi contra el Sant Andreu al Narcís Sala?
Amb molta emoció. Tenia moltes ganes de jugar aquest partit, en un gran estadi i amb un gran ambient. Ha estat la meva casa durant molts anys i aquests partits sempre es viuen de forma diferent. Pel que fa al resultat, vam sortir a guanyar i a donar-ho tot, però al final ens vam haver de conformar amb un empat, per no perdre el costum. A més, em vaig retrobar amb molta gent que conec d’anteriors temporades i també amb molts companys que aprecio de tot cor.

Què tal la relació amb Joan Compte en una temporada on gairebé no ha tingut minuts?
Encara que sembli mentida, ens portem molt i molt bé. És una gran persona, m’ajuda i em cuida moltíssim. Només tinc bones paraules cap a ell, hem tingut una competència molt sana. A més, quan ha tingut l’oportunitat, com en el partit contra el Sants, ha demostrat que és un grandíssim porter i jo li desitjo el millor. Se que és una situació difícil, perquè jo mateix l’he viscut a altres clubs, així que en aquest sentit tots dos podem ajudar-nos en el que calgui perquè ens entenem. Ha estat una sort tenir-lo com a company.


190527 priego 1

 

Com gestiones l’aspecte psicològic, tant important pel porter?
Per començar, l’aspecte psicològic és molt més determinant que el físic. A nivell mental, ho comentem molt amb en Joan, has d’estar ben centrat. Quan tens una errada, com la que vaig tenir a Vilafranca fa unes jornades, et pot afectar al rendiment. Has de tenir molta fortalesa mental per poder oblidar-te de les errades i seguir concentrat en el partit. Has de pensar que per una errada no passa res, no s’acaba el món. Amb els anys he anat millorant aquest aspecte, abans m’enfonsava si fallava. Ho he anat millorant, pensant que a la següent tindràs una altre oportunitat per fer-ho millor.

Com et definiries com a porter?
Com un porter bastant complet. Crec que per la meva aparença física pot semblar que no sóc del tot àgil, ja que sóc alt, però ho sóc. Pel que fa al joc aeri, em considero bastant segur, aprofito també la meva alçada per imposar-me. El joc de peus també se’m dona prou bé. Un dels aspectes que m’agradaria millorar és el tema de sortir de sota pals quan hi ha pilotades en llarg a l’esquena de la defensa.

I com a persona?
Sóc una persona bastant tímida. No acostumo a parlar massa a l’inici, però quan entro en confiança és diferent. És bastant contradictori perquè quan entro al camp em transformo i no tinc cap tipus d’inconvenient en cridar i manar a l’equip. Sempre m’han dit que quan estic sobre el terreny de joc semblo una altre persona completament diferent.

 

No trobes l'article que busques?
Si busques un anterior a Juny del 2014, probablement sigui a la Hemeroteca

acidH TEB SpecialOlympics