Res està fet i tot és possible en futbol, però l'Europa es troba a tocar del seu objectiu principal aquesta temporada -mantenir-se a la màxima categoria després de l'ascens assolit la temporada passada- quan encara no ha acabat l'any. Després d'una primera volta de somni finalitzada en una excel·lent 4a posició i només 2 derrotes encaixades, l'equip dirigit per Gonzalo Riutort té a tocar viure la major part de la primera meitat del 2019 amb total tranquil·litat.

Estadísticament, la història de la Divisió d'Honor tal com la coneixem ara (amb els equips catalans militant al grup 3 i amb lligues de 16 equips) diu que cap club ha descendit a Lliga Nacional sumant 33 punts. L'Europa es troba només a 6 punts de sumar aquesta xifra. 6 punts a sumar amb encara 45 per disputar al llarg de la segona volta del present curs.

Només a finals del segle passat trobem una necessitat més alta de punts (35 van ser necessaris la temporada 1997/1998 i 1994/1995) i la puntuació més alta exigida per mantenir-se l'any que la lliga va tenir 17 equips i, per tant, dues jornades més de les habituals, el curs 1995/1996 (van ser necessaris per salvar-se 36 punts).

L'actual Divisió d'Honor configurada amb 16 equips i un grup únic per a equips d'un mateix territori va iniciar-se la temporada 1993/1994. Repassem en el següent quadre les xifres, temporada a temporada, que van assolir els primers dels equips salvats a la taula classificatòria i quina xifra real de punts era suficient per aconseguir la permanència.

Els punts necessaris per salvar-se a la Divisió d'Honor
(des del format de grup únic per a catalans i 16 equips)

* = lliga de 17 equips