agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Carta oberta de David Vilajoana a l'afició

28 Gener 2022 Redacció
David Vilajoana durant la declaració parlada de la seva carta oberta David Vilajoana durant la declaració parlada de la seva carta oberta CE Europa

El tècnic David Vilajoana s'adreça als socis i aficionats del CE Europa amb una carta oberta que es reprodueix a continuació.

Carta oberta de David Vilajoana

Arran dels darrers esdeveniments he cregut oportú fer el següent comunicat per tal de tancar les ferides obertes:

1. El moment és complicat, jo vaig arribar a l’Europa ara farà quasi 9 anys, després d’una trajectòria en el món del futbol regional amateur de més de 15 anys, amb moltes ganes de construir un projecte engrescador i rellevant a l’Europa. Crec que en aquests anys, aficionats, jugadors, personal del club, directiva i cos tècnic hem aconseguit grans èxits també en la vessant dels primers equips masculins:

• Es va pujar el filial des de la categoria més baixa de regional a 4a Catalana fins a dia d’avui amb un equip que està liderant la classificació, competint per pujar a 1a Catalana

• Convertir un primer equip que no passava pel seu millor moment a 3a en campió de la Lliga 60 anys més tard i aconseguint el desitjat ascens a la 2a B, emulant la gesta de l’equip dels grans capitans Carles Capella i Ventura Gómez.

2. El més important és que aquestes fites s’han aconseguit amb principis i valors definits: treball, esforç, gent compromesa i honesta, aposta per jugadors de la casa (actualment en el primer equip en aquesta 2a RFEF hi ha 6 jugadors que han passat per la base del club i el seu filial) i per un futbol diferent i atrevit. La nostra manera d’entomar el projecte ha estat la de focalitzar-nos en el procés i no en els resultats, amb coherència i paciència, perquè crèiem, i seguim creient, que amb aquesta manera de fer i entendre el futbol és més probable obtenir els resultats desitjats, i així ha estat. Però en cada moment de la vida es requereix de nous aprenentatges i no per això un ha de canviar en allò que creu.

3. Jo personalment em desvisc per aquest club i ho seguiré fent, sense esperar res a canvi perquè entrenar l’Europa per mi és una passió.

4. L’Europa ha estat capaç d’aconseguir notorietat fora de la Vila de Gràcia en els darrers temps, com es va posar de manifest després del partit de la Copa del Rei, fins i tot amb declaracions d’un jugador professional important, fet que ens ha d’omplir de joia. Evidentment, a aquest punt s’hi ha arribat gràcies a TOTS, repeteixo, afició en primer lloc, jugadors, personal del club, directiva i cos tècnic.

5. Sóc una persona directa i temperamental, que gaudeix les victòries i pateix les derrotes com ningú, però sempre lluito pels interessos del nostre club. Sóc conscient que el meu caràcter no pot agradar a tothom, però per davant de tot poso el benestar de la institució.

6. Cal escoltar les meves declaracions del cap de setmana passar sota aquest prisma, en cap cas era una crítica al conjunt de l’afició de l’Europa, perquè els clubs els fan les seves aficions. Sense la gent no som res, però vaig parlar perquè creia que calia posar en valor la feina que tots plegats estem fent, principalment els jugadors, i que no es pot desmerèixer perquè els resultats no són com tots esperem. Només es poden haver sentit al·ludits aquells que no comparteixen que l’Europa és un club diferent, de la seva gent, que ha de buscar el seu propi camí i identitat en un món que només busca clonar patrons, defugir del resultadisme més bàsic i de la immediatesa del tot o res, això sí, amb la màxima exigència i sempre pensant en gran, perquè és un club històric que vol fer grans coses i ser un referent en valors ja oblidats. El meu missatge volia posar en valor tot allò que s’ha fet i aconseguit entre tots en aquests anys, i si ens tornem curtplacistes, es pot perdre ràpidament el que ha costat tant d’aconseguir, i això no té a veure amb els resultats. Em vaig adreçar a aquelles persones que utilitzen les xarxes per desmerèixer la feina de grans professionals i fer afirmacions amb un desconeixement absolut del dia a dia dels entrenaments i de l’equip i de les interioritats del vestidor, però en cap cas tinc queixa del tracte que hem rebut i estem rebent de l’afició, ans el contrari, sempre hem estat agraïts perquè és un tret diferencial d’aquest club. Així doncs, aquells aficionats de l’Europa que s’hagin pogut sentir ofesos per les meves declaracions, espero que les meves paraules puguin ajudar a fer entendre la motivació i direcció de les mateixes, evidentment la meva intenció no era en cap cas aquesta, i en demano disculpes. Jo no pretenc expulsar a cap soci ni seguidor de l’Europa, només li dic que tinc molt clar el perfil de jugadors per fer el joc que volem, i espero que el públic ho accepti, considero que la coherència en el futbol, tot i que no és habitual, és l’únic camí que porta els resultats, i no perquè ho digui jo, sinó que aquest model ha funcionat, ha donat un campionat de lliga, un ascens, i ha creat un lligam afectiu entre jugadors i graderia que feia molts anys que no s’havia vist al Nou Sardenya. La plantilla ha connectat sempre amb vosaltres, socis, i ho segueix fent perquè no heu fallat mai en aquests darrers anys.

7. A vegades a la vida cal fer un pas enrere per donar-ne dos endavant, la nostra proposta de futbol és atractiva i donarà resultats també en aquesta categoria, i quan arribi el primer bon resultat ja no ens pararà ningú. Treballem per millorar allò que com equip no estem fent prou bé, perquè sóc dels que penso que les casualitats no existeixen i si estem en descens és responsabilitat nostra. Cal ser més contundents en allò que ara es diu les àrees, i ho serem. Això ho hem d’aixecar entre tots plegats, jo sóc el primer que crec que és possible, i ara és el moment de posar-hi el coll. Els que formem part de l’equip tècnic ho tenim clar, volem que l’Europa sigui reconegut per la seva afició però també pel seu futbol diferent, atrevit i atractiu i amb gent de la casa. El repte de salvar la categoria és encara més engrescador que el propi ascens de l’any passat. Però aquest repte majúscul només s’aconseguirà amb el suport de l’afició, cal pedalar junts.

8. No hi ha motius esportius que justifiquin la meva dimissió, en el món del futbol hi ha tants entrenadors com aficionats, el cos tècnic estem fent la nostra feina de la manera que considerem millor per obtenir els resultats esperats, i jo no sóc de deixar la feina a la meitat. Faig una crida a la unitat de tots, aquesta és la nostra força de present i de futur. És cert que en aquests moments l’equip està en posicions de descens a 3a, però a 6 punts de la mitja taula, la nostra elecció ha estat seguir comptant amb la majoria dels jugadors que ens van donar l’ascens, continuem creient en ells, i considero que ha estat un encert. Cal fer un recordatori: l’any 1994-1995 la junta directiva va cessar en Pep Rovira, un gran entrenador i millor persona, al final de la primera volta per portar un altre entrenador que desconeixia la realitat del vestidor del club i el canvi no va aportar cap millora i l’equip va perdre la categoria moltes jornades abans d’acabar el campionat. Què hauria passat si s’hagués mantingut en el càrrec el gran Pep Rovira? Deixem doncs que ara la història ens expliqui una altra versió d’un mateix fet.

9. M’agradaria acabar amb la cita d’un extracte del poema d’un autor grec, Konstandinos Kavafis titulat “Ítaca” que diu: “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. Ítaca t’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.”

En definitiva, el més important és el camí, les experiències viscudes, fer les coses com tu creus i, si finalment arribes al destí volgut perfecte, però si no trobes allò que esperaves o el resultat volgut, el que queda és com has arribat al punt de destí que buscaves. Nosaltres estem buscant el nostre destí a aquesta 2a RFEF, però hem d’aprendre a gaudir d’aquest moment històric amb independència del resultat final, mantenint els valors i principis que ens han donat l’oportunitat d’iniciar el camí cap a la nostra Ítaca escapulada.

Visca l'Europa!

 

acidH TEB SpecialOlympics Footters