Va ser la temporada 1976/1977 sota la direcció tècnica de Josep Maria Monfort. Suescun va ser un jugador de bona tècnica, però que també era capaç d’arremangar-se i posar-se la granota de treball. El periòdic L'Escapvlat, dins la seva secció 'Què se n'ha fet de...', repassa la vida esportiva i actual d'Isidro Suescun.
Isidro, quina va ser la teva trajectòria com a futbolista?
Vaig començar als infantils i juvenils de la SEAT, després vaig arribar a l’Europa amb 20 anys, militant tres anys. Vaig passar per Reus (un any) i L’Hospitalet, Júpiter i Badalona (dos anys a cada equip).
Com recordes el teu pas per Gràcia jugant amb l’Europa?
Teníem un gran equip i vam fer molta pinya entre els companys. Vaig viure els millors anys de la meva vida esportiva a l’Europa.
Vas fitxar amb l’Europa recent descendit, però després vas ser capità i vas aixecar la copa de campió de Regional. Com era aquell equip?
Era una passada! Compensat en totes les línies, defensant i atacant tots a una. Des del porter, en Rovira, fins al massatgista, en Morales, hi havia una companyonia més digna d’una família que un equip. Així era aquell equip.
Suescun aixecant com a capità la copa de campions de lliga
I com era Suescun?
Jo era tot cor i força al mig del camp. No donava ni una pilota per perduda.
A què t’has dedicat després de penjar les botes?
Als negocis. Actualment tinc una franquícia de Bon Area a Montmeló.
El futbol ha canviat molt en gairebé 50 anys, però creus que aquell equip seria competitiu ara?
Amb aquell equip estaríem sempre competint, podríem ser un Villarreal actual.
Tens relació amb algun dels teus excompanys?
Amb alguns. Sagrera, Montiagut, Morgades...
Segueixes l’Europa actual d’alguna manera? Et veurem pel Nou Sardenya?
El segueixo pels diaris esportius. Al camp hi he anat molt poc. Espero seguir-lo més l’any vinent i anar-hi més sovint, que ja em jubilo!
T’agradaria afegir alguna cosa més? Quelcom per l’afició?
Sí, que m’ha fet molta il·lusió que l’Europa es recordi de la meva persona. Vull enviar una abraçada a tota l’afició. Duc l’Europa en un racó molt especial del meu cor.
