agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Noranta anys amb l'escapulada

14 Agost 2016 Xavier Vidal
Avui se celebren 90 anys exactes que fa que vestim amb escapulari Avui se celebren 90 anys exactes que fa que vestim amb escapulari Esport Català

Els dies 14 i 15 d’agost de 1926, l’Europa vestia al trofeu de Festa Major samarreta blanca i escapulari al pit. El rival va ser l’Sparta de Praga.

L'any 1926 l'Europa va canviar el model de la samarreta. Un model que ja no tocaria en 90 anys. Documentadament, la referència escrita més antiga en els diaris de l'època parlen d'una estrena en un Europa-Martinenc del Campionat de Catalunya el 30 de maig del 1926. Aquell estiu l'Europa, com sempre, va jugar partits de Festa Major. El motiu per fer venir un equip estranger d'aquest nivell va ser la celebració de la festa major de la Vila de Gràcia. Aquests dos duels contra l’equip txec eren uns partits de desgreuge per a l’Europa, ja que al mes d’abril d’aquell mateix any es van patir dues severes derrotes a Txèquia per 6-1 contra el Viktoria de Zizkow i per 9-1 contra l’Sparta de Praga, resultats que li van valer fortes crítiques de la premsa i fins i tot l’amonestació de la Federació Catalana per la pobre impressió que havien donat i la mala imatge que havien deixat del nivell del futbol català.

Per tant, és lògic que es prenguessin ‘precaucions’ esportives. Pel primer partit l’onze escapulat es va reforçar amb els cedits Peidró del Sants i Zabala de l’Espanyol, presentant així aquesta alineació: Florenza (acabat de fitxar de l’Iluro i que feia la seva presentació davant l’afició, substituint el mític Bordoy), Serra, Alcoriza, Artisus, Pelaó, Maurici, Pellicer, Peidró, Cros, Zabala i Alcazar. A la mitja part però, els escapulats perdien per 0-2 i ja es temia una altra àmplia derrota, vist el joc seriós i compacte de l’Sparta. A la segona part, però, l’Europa va sortir amb embranzida i Pellicer, de falta directa, va tenir l’honor de marcar el primer gol amb la nova samarreta. Zabala, rematant de cap a les acaballes del partit, posava el definitiu empat a dos. Pel segon partit encara es va ser més ambiciós i el blaugrana Samitier va actuar en el lloc de Peidró, tot i que es va aconseguir idèntic resultat que en el primer encontre.

160814 historia 1No obstant, quin va ser l’orígen de portar l’escapulari a la samarreta de cop i volta? Bé; la ‘llegenda’ diu que va ser per motiu dels partits amistosos disputats les temporades 1922-23 i 1923-24 contra el Birmingham City. Efectivament l’equip anglès vestia aquesta indumentària en aquells temps. Els 'blues' portaven una samarreta blava amb l’escapulari blanc tal i com es pot veure en les fotos dels diaris. És més, l’equip britànic va ser un dels pioners en portar l’escapulari (1912), tot i que el primer equip en dur-lo va ser el Manchester United, en la final de la Copa Anglesa de l’any 1909. També és cert que els partits disputats contra el Birmingham (recordem que era un equip amb jugadors professionals i que jugava a la Primera Divisió anglesa) van deixar molt bon record als aficionats i jugadors europeistes, com ho demostra el fet que, en una entrevista als anys 60, el nostre porter Bordoy encara recordava una juguesca que el president Matas va fer amb un davanter anglés.

Cal dir també, a favor d’aquesta teoria, que rarament al llarg d’aquests anys 20 l’Europa repetia rival internacional a casa -en una època amb molts partits internacionals- i que, per tant, és de suposar que hi va haver bona entesa entre els dos clubs. Ara bé, el que fa trontollar aquesta ‘llegenda’ és que la directiva europeista va trigar 2 anys a introduir l’escapulari i que, fins ara i malgrat que tots els indicis fan pensar que la ‘llegenda’ podria ser certa, qui signa aquest article no ha trobat cap document o escrit de premsa que confirmi que l’inspirador de la samarreta va ser l’equip anglès. El club està obert a qualsevol aportació històrica en aquest sentit. El que sí queda descartat és que la històrica fotografia de l’equip de bàsquet, en què apareixen 5 jugadors amb la samarreta escapulada, fos d’un any abans que l’equip de futbol la portés. La raó és ben senzilla: fins el 1928 els equips de bàsquet van estar formats per 7 jugadors. Tot i així, altres factors també haurien pogut influir en la decisió del canvi de disseny de la samarreta.

En primer lloc, l’Europa que competia de tu a tu amb el Barça i l’Espanyol necessitava un fet diferencial; els altres dos equips tenien molt ben definits els seus colors i les seves samarretes i els graciencs havien de buscar quelcom que els identifiqués. Recordem que, ja amb l’ascens a la màxima divisió del futbol català el 1919, les ratlles verticals blanc-i-blaves de la samarreta (d’aquí les ratlles blaves a l’escut) van donar pas a un altre de blanca i amb el coll blau. Finalment, també cal dir que en aquells anys els porters portaven habitualment samarretes amb escapulari per diferenciar-se dels companys. Per tant, tot i que fos només pels porters, els escapularis ja estaven ficats en les indumentàries futbolístiques de casa nostra. Per tal de veure com han canviat els temps, cap publicació consultada (El Mundo Deportivo, La Vanguardia, L’Esport Català i el Xut!) fa la mes mínima referència al canvi de la samarreta de l’Europa. Ja no en el partits contra l’Sparta, tampoc en els inmediament següents, tot i que òbviament se’n van adonar, com queda ben clar en el número 202 de la revista satírica Xut! on a la portada veiem en Cros i un altre jugador europeista amb l’escapulari dibuixat a la seva samarreta. De totes maneres, tant se val la raó del canvi.

La veritat es que 90 anys després l’escapulari viu associat a l’imatge del club i en forma part del seu patrimoni immaterial. És un senyal d’identitat que ens diferencia i del que els socis europeistes ens en sentim orgullosos.

 

160814 historia 2