agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Joan Muntaner, el 'cubà' escapulat

01 Juliol 2016 Xavier Vidal
Muntaner en una foto de l'època Muntaner en una foto de l'època Sònia Muntaner

Després de la desfeta del 1931, calia recuperar tot allò perdut. La feina era dura i la Guerra Civil no va fer més que entorpir la remuntada del club a tots els nivells.

Els nous dirigents, encapçalats pel president Francesc Sugot i tot un seguit d’europeístes de soca-rel, van adaptar-se a la nova realitat de l’entitat i es van posar a treballar de valent amb la il·lusió de tornar a situar l’Europa als llocs capdavanters del futbol català. Un dels dos grans reptes que s’havia de solucionar (l’altre era trobar un nou terreny de joc) i de manera immediata era la formació d’una plantilla que, a curt termini, formés una columna vertebral per tal d’anar ascendint categories, ja que gairebé la totalitat dels jugadors havien marxat (només Almiñana i Mauricio van tornar a jugar al cap de dos temporades).

La situació econòmica no pemetía grans dispendis i, per tant, es va tornar a confiar en el que van ser els orígens del club: buscar joves jugadors en les nombroses penyes futbolístiques de la Vila de Gràcia. En els següents anys i fins ben entrats els anys 40, diversos jugadors sorgits d’aquests equips totalment amateurs, no arribaran només a triomfar a l’Europa sinó que faran la seva carrera futbolística a Primera i Segona Divisió. És d’aquesta manera que la temporada 1934-1935 es fitxa a Joan Muntaner, provinent d’un renascut Gràcia, equip que també maldava com l’Europa, per les categories més baixes del futbol català. De totes maneres, Muntaner va néixer ben lluny de la Vila, concretament a Chaparra (Cuba) el 1917, ja que els seus pares s’hi van traslladar durant uns anys per motius laborals. La localitat de Chaparra està situada al nord-oest de l’illa i destaca per la producció de sucre. En una entrevista a “El Mundo Deportivo” l’any 1936, el nostre protagonista declarava que disposava de la nacionalitat cubana, tot i que futbolísticament se sentia català.

Una vegada a Catalunya, Muntaner va començar a jugar a la Penya Galarza, un equip d’aficionats de Gràcia on a principis del 1934, per exemple, va disputar un partit contra la Penya Alcázar, que amb tota probabilitat devia al seu nom a l’exjugador europeista. El mateix any passa al Gràcia i al finalitzar la temporada l’Europa es fixa amb ell i passa a ser escapulat. Muntaner arriba a l’Europa en un moment dolç ja que l’equip acabava d’ascendir després d’una promoció molt accidentada amb el Noia i el Nàstic. Debuta en un partit a Manresa el 23 de setembre de 1934 a la Primera Categoria B (0-2). Aquella temporada (1934-1935) Muntaner va disputar 25 partits (de 30 possibles) i va marcar 6 gols, jugant d’interior dret. A la següent va jugar tots els partits oficials (14) i va marcar 2 gols. Aquesta campanya, però, l’entrenador Càndid Mauricio -i com passarà al llarg de tota la seva carrera- situa al nostre protagonista de mig volant dret, que serà la seva posició natural i on esdevindrà un baluard al centre del camp gracienc.

Les bones actuacions del mig europeista fan que el Barça, l’Espanyol i el Sabadell s’interessin per ell, però l’esclat de la Guerra Civil esguerra els plans d’aquests equips. La temporada 1936-1937, i ja amb la Guerra Civil en marxa, Muntaner disputa 14 partits i marca 4 gols amb l’escapulada.També és convocat per jugar amb Catalunya per disputar 2 partits; el primer que enfrontava el combinat català contra el FC Barcelona (06/09/1936) i el segon contra una selecció del País Valencià (18/10/1936). Els dos encontres, degut al clima bèl·lic del moment, es disputen a benefi ci del Comité Pro-Milícies Antifeixistes i Pro-Hospitals de Sang de Barcelona. Per la premsa del moment sabem que l’estiu del 1937 és cridat a files i, com tants d’altres jugadors escapulats, ha de deixar l’equip. Tot i així encara li dóna temps de jugar alguns partits de la lligueta que servirà per a que l’Europa ascendeixi a la màxima divisió del futbol català, malgrat que després la dictadura franquista anul·laria totes aquestes competicions.


160701 cuba 1
Muntaner, a la dreta del tot, amb els companys de l'Europa de la dècada dels 30 / Foto: Sònia Muntaner

 

La Guerra va acabar oficialment la primavera del 1939 i al mes de juliol d’aquell any tornem a trobar a Muntaner en un combinat anomenat ‘Auxilio Social’, equip que sota aquest nom aplegava tot un seguit de jugadors que esperaven ser depurats pels franquistes (veure 'L'Europa de la postguerra (1)'). Entre altres, en aquest equip de ‘transició’ trobem jugadors com Betancourt, Nogués o Buyé i exeuropeistes com Domènech i Mayoral. El novembre de 1939 s’inicia la darrera edició del Campionat de Catalunya. Muntaner juga amb l’Europa aquest Campionat, disputant el darrer partit com escapulat el 31 de desembre de 1939, on pateix una contundent derrota per 1-5 contra el Sant Andreu. Com aquesta competició no tenia cap valor (no hi va haver ni ascensos ni descensos), 14 dies després debutava amb el Barça a San Mamés en partit de lliga de Primera Divisió. Curiosament al Barça va coincidir amb Ramón Homedes qui, com ell, va néixer a l’illa caribenya per després venir a Catalunya.

Ells dos formen part dels únics 6 jugadors nascuts a Cuba que han jugat a Primera. Amb els blaugranes Muntaner només va militar la 1939-1940, per després jugar al Deportivo de la Corunya per espai de 4 temporades també a Primera. Finalment retornaria a ‘casa’ per fitxar per una temporada amb el Sants i la següent amb l’Igualada, on va penjar les botes.