agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Debuts que van ser flor d'un dia

13 Novembre 2018 Agustí Tenllado
D'esquerra a dreta: Centaño, Molina i Gaixas D'esquerra a dreta: Centaño, Molina i Gaixas Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

El debut d'un futbolista amb la samarreta d'un equip és un dia especial, però hi ha ocasions on aquell dia s'acaba convertint en l'únic.

Amb el debut de Fode a Ascó, són 1.018 els jugadors que han vestit la samarreta escapulada almenys un cop en partit de lliga i play-off des del curs esportiu 1950/51 en què l’Europa va militar per primera vegada a Tercera. Sovint fixem la nostra atenció en marques a l’alça. Sense anar més lluny, els 300 partits d’Àlex Cano, però aquesta vegada parlarem d’aquells jugadors que han estat ‘flor d’un dia’, és a dir, que només han jugat 1 partit o una estona d’un partit oficial amb l’Europa.

Són 79 jugadors els que integren un llistat del qual destaquem algunes curiositats: Gairebé la meitat (38) han debutat procedents de les categories inferiors del futbol de base del club. Jugadors que apuntaven maneres per a consolidar-se al Primer Equip però no ho van aconseguir (Borrell, Estudillo, Edu, Montero, Carrillo, Santos …). Entre ells, curiosament, Marc Soto, germà de l’actual golejador amb el Primer Equip, Àlex Soto. Només 3 jugadors han aconseguit gol en la seva única participació: Ramos (1), García Pey(1) – un referent golejador al Granollers dels 60- i Campabadal (2) i que va servir per assolir la permanència a Tercera en una promoció davant el Constància.

Molt pocs d’aquests jugadors han pogut consolidar-se amb certa continuïtat a la categoria després del seu pas per l’Europa: són els casos de Teruel, Pep Centaño, Vives, David Payán, Gaixas, Jony... Alguns han tingut la seva intervenció, en forma masiva, en l’última jornada de lliga quan l’Europa tenia decidida la seva classificació: és el cas de la temporada 1988-89 amb el debut de Ramos, Giner, Pedro i Rodri davant el Torreforta i el de la 2015-2016 davant el Vilassar, amb la participació de Miki, Berrio i Marc Soto.

Curiosos son els casos de Felipe Mesones i Roberto Alvarez, que finalitzada la seva etapa de jugadors van convertir-se en entrenadors de cert èxit. També hi ha el cas de jugadors cridats a ser importants i que van tenir una participació de només 45 minuts: Lleida, un paraguaià que havia jugat al València i Castelló, que no va poder seguir per temes burocràtics. Puma, un golejador destacat i ídol del Poble Sec de finals dels 70. I el cas més recent el de Sergio Durán, avui al Tortosa, amb mitja part al camp del Peralada.

Per a circumstància atípica, la de Jaume Torras, un gran porter, titular entre altres de Gramenet, Sant Andreu i Manlleu a Segona B, que en l’últim partit de lliga de la 95-96 va disputar uns minuts a Vilobí... com a davanter!. Per a reblar el clau, hi ha casos també de jugadors d’un sol partit i un sol minut! És el cas, per exemple, del juvenil Molina en un Balaguer-Europa de la temporada 2007/2008.

 

acidH TEB SpecialOlympics