agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Quan era petit hi havia un dia que, especialment, m’agradava menys que els altres. Solia caure entre la Nit de Nadal i el dia de Reis, enmig de les festes nadalenques. Vacances a l’escola, temps per sortir a jugar i empaitar una pilota, però teníem visita a casa.

Fa uns mesos vaig estar de mudança i, d’entre les moltes coses que vaig haver d’empaquetar, hi havia una fotografia d’aquelles que, per petites coses, es fa molt especial. Una foto relativament recent però ja amb alguns anys al seu damunt.

Coneixeu la sensació de perdre un avió a la cara? Jo tampoc. Però m’imagino com deu ser que el taxi trobi embús (o que li fotin el coure al Rodalies) i haver de córrer per tota la T2 fins l'embarcament per veure com la nau comença a enlairar-se.

No fa tants anys, potser cap al 2004 o el 2005, quan a Gràcia somniàvem amb el que vivim justament ara, hi havia una espècie de campanya (i potser parlar de campanya és dir molt) que reclamava un circuit de velocitat per a Castellar del Vallès.

El futbol té coses que no sé ben bé per què passen, però que sempre acaben succeint. Serà perquè repetir el mateix any rere any li dóna més probabilitat, o per alguna espècie de màgia, no ho sé. El cas és que, tard o d’hora, ens arriba un 'Dejà vu'.

Quina és la primera cosa que penseu quan llegiu o sentiu Osona? Sigueu sincers, si us plau. Vull creure que no serà en el Manlleu i els gols que el nostre ex, en Manel Sala, ens ha fet gairebé cada temporada, perquè llavors, comencen malament.

No descobrirem la sopa d'all a aquestes alçades si expliquem que, en això del #futbolcat, més enllà de resultats esportius i que el teu equip guanyi a l'etern rival (que també és molt important), una de les coses principals són les persones.

Aquesta temporada encara no he pogut veure cap partit de lliga de Tercera Divisió. Coses de les jornades al mes d’agost (que d'una banda jan va bé, perquè així descansem per any nou) i de fer les vacances descoordinades amb el futbol.

Volia començar aquest article de 'La Prèvia' sobre el Prat dient que, de vegades, el futbol es capriciós. Estaria mentint si ho fes. No ho és només de vegades. El futbol és un esport que sempre ha estat i serà capriciós. Aquesta és la gràcia.

Torna la competició de lliga i amb ella els articles setmanals del periodista Carles Garcia per apropar-nos un punt de vista, enguany més singular i personal que mai, sobre el rival de torn del Club Esportiu Europa. Toca començar, doncs, pel Terrassa.