agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

L'Europa i la Guerra Civil (II): El retorn entre els millors

02 Gener 2018 Xavier Vidal
Retall que anunciava el desplaçament a Vic Retall que anunciava el desplaçament a Vic Arxiu CE Europa

El periòdic L'Escapvlat publica cada dos mesos una sèrie d'articles sobre l'Europa durant la Guerra Civil. Us fem a mans el segon capítol.

Anteriorment: L'Europa i la Guerra Civil (I): El Comitè Directiu d'Incautació

Amb el Comitè d’Incautació portant les regnes del club, l’Europa iniciava el mes de setembre del 1936 sense encara saber res de l’inici de les competicions oficials. Per tant, al llarg d’aquest mes es van jugar diversos partits amistosos, el primer contra una selecció de Mallorca, amb victòria per 5-2. Aquesta selecció estava formada pels jugadors de futbol mallorquins que s’havien desplaçat a Barcelona per participar en l’Olimpiada Popular però que no van poder tornar a Mallorca donat que, a l’illa, havia triomfat el cop d’estat. Un altre partit va ser contra el Sant Andreu (derrota per 2-1) on es disputaria la “Copa Diada” cedida per l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest partit, la porteria escapulada seria defensada per Florenza exjugador de quan s’estava a Primera Divisió i que a causa de la guerra es trobava a Barcelona. Casualment el porter titular gracienc, Montserrat, i el reserva, Galay, estaven lesionats i el nostre exporter es va oferir per disputar el partit. Finalment es va guanyar per 2-4 al Sants i el darrer partit va ser contra l’Horta aconseguint també una clara victòria per 8-1. Tots aquests partits eren a benefici de les milícies que lluitaven contra l’aixecament militar i marcats per un fort component polític. A principis del mes d’octubre s’iniciaven els diversos Campionats de Catalunya on l’Europa militava al Grup B de la Primera Categoria, juntament amb l’Horta, Martinenc, Sant Andreu, Vic, Sants, Terrassa i Júpiter. En aquest mes la revolta anarco-sindicalista ja havia sigut controlada per la Generalitat, fet que, unit a que el front de guerra estava lluny de Catalunya, donava una certa estabilitat. Una estabilitat aprofitada per començar el curs futbolístic. Hem de dir, però, que amb l’inici d’aquest Campionat començava una tirallonga de competicions que, gairebé sense descans, s’allargaria fins l’agost del 1938. A la plantilla escapulada que disputaria aquest campionat hi destacaven el porter Montserrat, el defenses Famades i Barberà, els migcampistes Layola, Muntaner i Serracant i a la davantera hem de recordar als germans Ballester, a l’extrem Solé i a Gonzalvo I.

Deixem constància d’un dels primers onzes de la competició: Montserrat; Barberá, Famadas; Gimeno, Layola, Mas; Sole, Palomeras, Ballester I, Gonzalvo I i Ballester II. El 18 d’octubre s’organitzava a l’estadi de Les Corts un Catalunya - País Valencià, on a l’equip titular hi va jugar Joan Muntané, que seria l´únic jugador de la Primera B que va ser seleccionat i que jugaria de titular. Al mes de novembre Serracant marxava cap a Cartagena per incoporar-se a la marina. Izquierdo, Millán i Gómez també havien sigut cridats a defensar la República.

A finals de gener del 1937 s’acabava el Campionat i l’Europa quedaria classificat en quart lloc, posició que li donava dret a jugar una promoció per ascendir al Grup A, però a darrera hora la Federació Catalana la va suspendre. En el seu lloc la FCF és va ‘inventar’ un campionat anomenat de ‘Promoció i Lliga Comarcal’. Aquesta competició era un poti-poti d’equips entre els que havien de disputar la fase d’ascens i 8 equips més que no se sap ben bé d’on surten. Per tant, els equips que jugarien amb l’Europa serien: Sabadell i Badalona (darrers classificats de la Primera Categoria A), Vic, Júpiter i Martinenc (els tres promocionistes juntament amb els graciencs) i Terrassa, Mollet, Iluro, Sant Andreu, Manresa, Horta, Sants i Gràcia. (els 8 equips afegits sense saber-ne el motiu). Aleshores, per complicar encara més les coses, els 4 equips promocionistes més els 2 de Primera, tindrien una classificació paral·lela i exclusiva que serviria per decidir qui ascendia al Grup A del Campionat de Catalunya. Així doncs al mes d’abril del 1937 i amb la ciutat de Barcelona patint ja els bombardejos de l’aviació feixista, l’Europa iniciava el que els seus dirigents perseguien des del 1931: retornar a la màxima categoria del futbol català.

Els escapulats van començar la lliga amb força i aconseguirien 4 victòries seguides per a després iniciar una sèrie de partits amb victòries clares i derrotes contundents que van acabar (en el darrer partit de la lliga de promocionistes, ja que la Comarcal encara continuava) amb un empat a 2 a casa contra el Júpiter. Aquest resultat donava l’ascens a la Primera Categoria A. Això passava un 6 de juny del 1937. Tot just 7 anys després, l’Europa tornava a competir amb els millors de Catalunya, o això es creia, ja que un nou gir de guió complicaria les coses una mica més, però això serà objecte d’una altra història.