agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

L'Europa i la Guerra Civil (I): El Comitè Directiu d'Incautació

26 Setembre 2017 Xavier Vidal
Retalls de diari de l'època Retalls de diari de l'època Arxiu CE Europa

El periòdic L'Escapvlat comença a publicar una sèrie d'articles per capítols sobre el paper i vivències de l'Europa durant la Guerra Civil.

El 18 de juliol del 1936 el general Franco s’aixecava contra la República legalment constituïda. Aquest fet, com tothom sap, va desencadenar una crua Guerra Civil que va afectar a tota la societat. Òbviament l’Europa, com veurem, també em va patir les conseqüencies. Abans, però, fixarem la situació del club en aquell moment, que era la següent: l’Europa es trobava a la Primera Categoria B del campionat de Catalunya, una per sota de la màxima categoria. Tot i això, es venia d’una “cursa” des del 1931 per anar recuperant tot el que s’havia perdut en el daltabaix de feia 5 anys. Ja era tot un èxit estar on s’estava; altres haguessin claudicat.

Després de l’ “exili” forçós al camp del Mariscal Jofre, lluny de Gràcia, l’Europa disputava els partits a l’estadi del carrer Providència des d’inicis del 1935. A l’assemblea anual de socis celebrada el 16 de juliol s’aprovava la nova Junta Directiva en la que continuava com a president Francesc Sugot. El mes de juliol és, tradicionalment, on les competicions futbolístiques resten aturades, tot i així deixarem constància que el darrer partit abans del conflicte bèl·lic és un partit amistós contra el Júpiter amb un empat a 2 com a resultat final; era el dia 5 de juliol i els escapulats van jugar gairebé amb tots els titulars. La ciutat de Barcelona, però, estava centrada en la preparació de l’Olimpiada Popular, que eren una alternativa/resposta a la decisió del COI d’anomenar Berlín (on manaven els nazis) com a ciutat on es celebraria el gran aconteixement esportiu mundial.


170926 historia S

Aquesta Olimpiada Popular que en el seu programa d’actes incloïa un torneig de futbol, s’havia d’inaugurar el 19 de juliol i, òbviament, no va arribar a celebrar-se mai. Un cop la revolta feixista va ser vençuda a Barcelona i a Catalunya, la guerra s’havia ja instal·lat en altres punts de la Península a la que calia ajudar. És per això que durant el mes d’agost es jugarien 2 partits a benefici dels Hospitals de Sang. El primer era un derbi contra el Gràcia el 16 d’agost, on els nostres van guanyar per un clar 1-5 i el segon es disputaria a l’estadi de Providència contra el FC Barcelona, amb derrota per un ajustat 1-2 el 23 d’agost. Els 2 partits es disputarien sota un clima totalment polititzat; abans de l’encontre davant els barcelonistes van desfilar pel terreny de joc una secció de milicians en correcta formació i els jugadors van saludar el públic amb el puny esquerre alçat. En aquells moments l’esport passava a un segon pla, ja que tot i que a Catalunya la revolta feixista havia estat vençuda, aquesta victòria s’havia aconseguit en bona part per l’actuació decidida i decisiva dels milicians anarcosindicalsites, que aprofitant aquesta circumstància van pressionar al president Companys per entrar al govern de la Generalitat.

Una de les mesures més importants que van imposar va ser les col· lectivitzacions de les empreses, industries i societats, incloent per suposat els clubs de futbol. Així les coses, el 15 d’agost es convoca una Assemblea extraordinària on són cridats a assistir socis, empleats i jugadors de l’Europa amb l’únic punt del dia que era: “l’Organització interna del club”, eufemisme que servia per amagar la més que immediata vigilància del Club per part dels sindicats anarcosindicalistes. Dies després es publicava a la premsa la composició del “Comitè Directiu d’Incautació del club” que estaria format per : Jaume Planas president; Càndid Mauricio vicepresident; Francesc Cifré secretari; Francesc Sanabre tresorer; Josep Vieta comptador; Àngel Arnau, Joan Muntané, Tomàs Carabí, Josep Baraza, Carles Serracant, Josep Campos, Francesc Muntanyola, Pere Salinas i Joan Riba com a vocals Com es pot comprovar aquest Comitè estava integrat per europeistes de tota la vida i amb diversos jugadors del Primer Equip.