agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

L'estadi tindrà una placa en record de Carles Serracant, primer golejador al Sardenya

30 Gener 2020 Xavier Vidal
Serracant en una foto 'de carnet' i en dues alineacions europeistes Serracant en una foto 'de carnet' i en dues alineacions europeistes Arxiu CE Europa i família Serracant

Mitja hora abans del partit Europa-Granollers, sota tribuna, se celebrarà l'acte d'inauguració d'una placa commemorativa de l'efemèride.

A proposta del soci Josep Maria Felip i sota l'impuls del Grup d'Història Ramon Vergés, el Nou Sardenya deixarà gravada, per sempre, una placa que recorda el primer futbolista que va marcar un gol en l'actual ubicació de l'estadi gracienc -llavors el vell Sardenya- el primer dia de desembre d'ara fa 80 anys. Un petit acte de reconeixement i parlaments tindrà lloc sota tribuna a les 11:30 hores d'aquest diumenge 2 de febrer, en el marc del mateix duel (un Europa-Granollers) que va servir llavors per estrenar la llista de gols de la casa escapulada.


La història de Serracant

L’1 de desembre del 1940 s’inaugurava l’estadi de Sardenya en un Europa-Granollers corresponent a la Primera B del Campionat de Catalunya. Els nostres van guanyar per un ajustat 1-0, victòria que donava esperances per mantenir la categoria. L’únic gol de l’encontre el va marcar Serracant als 25 minuts de la segona part, gol aconseguit d’un fort xut que va resoldre un jugada embolicada dins l’àrea visitant.

El 1914 va néixer Carles Serracant i Ribó i la primera referència que trobem d’ell és del febrer del 1933 jugant en un club anomenat CE Badaloní, club que alterna amb l’Apolo de Badalona. Segons els diaris, per la campanya 1933/34 fitxava pel Santboià, però mai vestiria aquesta samarreta i, sense saber-ne els motius, aquella temporada la jugaria amb l’Arenys de Munt a la Segona Categoria del Campionat de Catalunya. Entremig, el maig del 34 forma part d’un onze del Girona en un partit amistós contra l’Hèrcules d’Alacant.

La següent temporada, la 1934/35, fitxa pel Badalona, on jugaria a la màxima categoria del Campionat de Catalunya i arribaria a disputar amb els escapulats 7 partits a la Segona Divisió (d’un total de 14). El curs següent continua al Badalona, però el seu protagonisme a l’equip minva i al març del 1936 fitxa per l’Europa. Fa el debut amb els graciencs el 16 de març de 1936 en un partit amistós contra el Sabadell. El 18 de juliol esclata la Guerra Civil i, al setembre, Serracant és escollit vocal del ‘Comitè d’Incautació del Club’, que era el nou òrgan directiu de l’entitat. El 27 de novembre es mobilitza al front, concretament i segons la premsa a Cartagena. El debut en competició oficial es fa esperar.

Aquest no arribaria fins l’abril del 1937 en un partit contra el Martinenc. Serracant només jugaria fins el juliol d’aquell any ja que va tornar a ser cridat al front i ara de manera definitiva. No en sabrem res més fins el setembre del 1938, quan trobem el nostre protagonista enrolat en un d’aquells equips militars que intentaven distreure a la població amb els campionats oficials suspesos. Amb la dictadura franquista al poder i passat el tràmit obligatori de la ‘depuració’ per poder tornar a jugar, Serracant es converteix en peça fonamental del mig del camp europeista en els anys del 1940 al 1942.

En total disputaria 115 partits dividits en 42 oficials i 73 amistosos. En partits oficials i que tinguem constància, només va marcar 2 gols, un d’ells històric. Després de jugar amb l’Europa, Serracant continuaria la seva trajectòria jugant al Tortosa (1943/44) i la tancaria al Badalona (1944 a 1946).

Amb la inauguració d’una placa commemorativa al Nou Sardenya, recordant aquell històric primer gol, es tanca el cercle iniciat per la proposta feta pel consoci Josep Maria Felip a la darrera Assemblea i que, des de el Grup d’ Història Ramon Vergés, s’hi va posar fil a l’agulla per dur-la a terme. Serracant, per sempre!

 

acidH TEB SpecialOlympics