agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Rivals 2015/2016: Vilafranca (part 1)

30 Octubre 2015 Carles Garcia
Una acció del darrer duel Europa-Vilafranca Una acció del darrer duel Europa-Vilafranca Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Començo a escriure avui aquestes habituals línies molt confús. Ens visita a l'estadi, aquest proper diumenge per la tarda, el Vilafranca. No obstant, vull evitar, de totes totes, parlar d’allò que surt del raïm (de debò, no penso dir-ne la paraula).

 LLIGA · Jornada 12 · EUROPA-VILAFRANCA · 1 de novembre · 18 hores · Estadi Nou Sardenya


M’agradaria ser una mica més original que tot això i no parlar de begudes escumoses amb més alcohol que la cervesa però bastant menys que el whisky.

'xxx'

És complicat, eh? Penseu que en set dies he escrit sobre Cerdanyola, Ascó i ara dels penedesencs. Vaig parlar de la família, de fer unes copes (vaig gastar la bala aquí, clarament) i ara de què? De futbol, potser. Però tot això ja us ho explica l’Àngel Garreta, que per alguna cosa fa les prèvies i les cròniques. Aquesta secció vull que sigui la defensa de tres. La variant del sistema tàctic que es carrega el plantejament inicial de l’Ascó amb un gol d’Abel Rita al minut 8, i no el crit que tanca la defensa al minut 83.

En qualsevol cas, el que sí hauria de fer és comentar alguna cosa sobre el tros d’equip que vindrà diumenge a Gràcia. I sí, ho remarco: un tros d’equip. L’inici dels penedesencs no ha estat exactament com preveien les travesses, però el de l’Europa tampoc i no per això la plantilla deixa de ser acollonant. Diumenge veurem una batalla de titans, en hores baixes, per descomptat, però titans al cap i a la fi. No dubto absolutament en cap moment que quan arribi la jornada 31 pensarem en aquest duel d’onzè contra dotzè i repetirem, com tantes altres vegades, les voltes que dóna una temporada regular. Llavors potser sí que haurem de fer l’excursió pensant en passar per un celler i comprar una ampolleta d’aquesta substància que avui no vull esmentar i posar-la a refredar, no fos cas.

De tota manera, és millor no avançar esdeveniments (no sigui que em caduqui el carnet de ‘pitonisso’ i m’ho mengi tot plegat amb patates) i pensar en la visita de diumenge com una oportunitat per veure un bon partit de futbol a la Vila, per tancar la setmana. A les sis de la tarda, havent paït el tortellet dels diumenges (tortell que podem acompanyar d’una copeta d’això que dèiem) i amb la predisposició de cantar més d’un gol. Com a dada per motivar l’assistència, us diré que el Vilafranca ha anotat i rebut gols en tots els partits que ha jugat fins ara, per tant, un 0-0 no el veurem. O potser sí, però ja haureu vingut al camp i haureu fet un tast d’això de l’Europa. I si sou nous, encara us hi quedareu.

Després d’aquest partit haurem superat el primer quart de campionat i, en clau de classificació, guanyar-lo suposaria sumar tres punts i poca cosa més, però potser també ens dóna una empenta i ens fa agafar la mateixa força que té, quan surt disparat, el tap d’una ampolla de... Vichy!

acidH TEB SpecialOlympics