agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Rivals 2015/2016: Palamós (part 2)

22 Abril 2016 Carles Garcia
L'Estadi Palamós-Costa Brava L'Estadi Palamós-Costa Brava Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Quan la Lliga no havia complert encara la seva primera meitat i corria la jornada 16, en l'article sobre el Palamós us vaig prometre que, més endavant, parlaríem sobre el nom de la costa que banya les platges de l'Empordà: la Costa Brava. Dinou partits després, ha arribat el moment.

 LLIGA · Jornada 35 · PALAMÓS - EUROPA · 24 d'abril · 17 hores · Mpal. Palamós-Costa Brava


"Patata"

La Costa Brava em duu bons records, tot i que en cap cas és per haver-hi estiuejat de petit ni res per l'estil. L'origen d'aquests records es remunta a la meva etapa escolar. Concretament a l'assignatura de ciències del medi social, aka "socials". Allà em van ensenyar que el nom d'aquesta costa, que va des de Blanes fins a la frontera amb França (no fos cas que haguéssim de compartir alguna cosa amb els gavatxos), es deu a la seva característica abrupta i rocosa. Vaja, que quan ens fiquem a l'aigua millor anar amb compte què trepitgem, perquè pedres afilades com ganivets és el millor que hi podem trobar.

Com que la meva ment està malalta (i ho ha estat des que era ben petit), cada cop que a classe ens parlaven de la Costa Brava, no podia evitar pensar en les patates del mateix nom, que s’anomenen així per la seva picantor (si unes braves no piquen us estan enganyant). Res a veure amb la costa gironina, vaja. Tot i això, la meva fixació era tal que sempre recordaré el dia que vaig sortir de classe i vaig demanar a la meva santa àvia patates braves per dinar. Tanta estona dins de l'aula m'havia fet delirar fins a un nivell preocupant. I la meva àvia, que sempre ha estat molt agradable, me les va comprar. Bistec i patates braves un dimarts. El millor dimarts de la història.

Tot això, només és per explicar-vos que se'm fa impossible pensar en el Palamós sense relacionar-ho amb aquesta tapa tan nostrada. Però ara bé, una altra cosa que vinculo amb Palamós és el golàs de Fran Bea que ens va posar la primera tireta a la ferida. Aquell gol 'in extremis' que ens va fer tornar a vèncer tantes setmanes després... i que ens ha ajudat a passar de dissetens a segons en 19 jornades. Diumenge, el Palamós es juga la vida. Li treu 5 punts a la zona de descens però necessita seguir sumant de tres en tres per no veure’s en problemes d’aquí a tres setmanes.

A més, si a això li sumem que els del Baix Empordà han perdut només tres partits a casa ens queda clar que haurem d’anar amb compte. Amb la gespa nova, el que segur que no trobem sobre el camp són pedres afilades com ganivets, però caldrà vigilar per si el degà ens intenta posar massa picant a la salsa. Controlem la cocció del joc i tot sortirà bé.

 

acidH TEB SpecialOlympics