agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Rivals 2015/2016: Júpiter (part 1)

11 Desembre 2015 Carles Garcia
L'Europa tornarà a La Verneda després de disputar Copa Catalunya a l'agost L'Europa tornarà a La Verneda després de disputar Copa Catalunya a l'agost Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Fa un parell de mesos em vaig permetre el luxe d’agafar l’autobús per anar a la feina. Luxe perquè estem parlant, únicament, de 4 parades (però 20 minuts a peu). Casualitat o no, agafar el bus em va permetre completar una vivència entranyable.

 LLIGA · Jornada 17 · JÚPITER - EUROPA · 13 de desembre · 12 hores · Municipal La Verneda


Vells coneguts

D’històries al transport públic se’n poden explicar milers, però em permetreu que us n’expliqui una jo també. Quan era (encara més) jove agafava el bus diàriament. De casa a l’escola, de l’escola a casa, i per anar on fes falta. El metro només l’agafava per anar a Sant Andreu, i suposo que per això li vaig agafar por. Preferia trigar vint minuts més en un trajecte, abans que submergir-me en les profunditats de la ciutat a passar calor dins un vagó ple de gent. En un dels viatges més recurrents, el de tornada des de l’escola fins a casa, coincidia gairebé cada dia amb una senyora d’uns 40 o 50 anys (sempre he estat molt dolent per les edats) amb una cara molt particular. Tant, que era inevitable reconèixer-la cada dia.

Era encara més reconeixible pel fet que vestia sempre l’armilla de la que, vaig deduir, era l’empresa on treballava. Quan vaig acabar el batxillerat vaig deixar de fer aquell trajecte en autobús i vaig deixar de veure la senyora i la seva armilla. Set anys després vaig coincidir amb ella una altra vegada. Els dos fèiem un recorregut diferent, en una línia d’autobús diferent, però ella duia la mateixa armilla (o, almenys, amb el mateix nom a l’esquena). Seguia anant dempeus, com sempre (no la vaig veure seure mai) i vaig voler pensar que les coses li devien anar bé. L’únic que em va saber greu és no saber si ella també em va reconèixer, o si la meva cara no té res d’especial.

Diumenge l’Europa visitarà també un vell conegut: el Júpiter. L’equip de La Verneda va tenir un pas fugaç per Tercera Divisió fa un parell de temporades, però fins llavors feia molt temps que no ens trobàvem en lliga. Els dos equips amb més participacions històriques a la categoria (52-46) cara a cara una altra vegada. Del Júpiter sí que sabem que les coses els van bé. L’entrenador segueix sent en Juanjo Garcia i l’equip ha viscut durant moltes jornades a les places de play-off. Vint-i-cinc punts que ja voldria jo, i els errors de la darrera vegada completament esmenats. Els de La Verneda segueixen vestint de gris-i-grana, com no podria ser d’altra manera, i ben segur que els seus socis també ens sabran reconèixer a nosaltres i el nostre escapulari.

Els grans derbis del passat donaran pas a un partit especial, al clàssic de Tercera, que ens farà reviure el bon record de quan al Barcelonès els equips eren molt potents. Guanyar-los valdrà més que tres punts. Retallar distàncies a la classificació, sí, però també mantenir l’orgull de superar un rival històric que ens coneix gairebé tant com nosaltres mateixos.

acidH TEB SpecialOlympics