agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Rivals 2015/2016: Granollers (part 1)

01 Gener 2016 Carles Garcia
El Granollers ja va ser un obstacle al Torneig d'Històrics del passat agost El Granollers ja va ser un obstacle al Torneig d'Històrics del passat agost Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Sempre m’ha semblat curiosa la diferència que hi ha hagut entre les prestatgeries de la que va ser la meva habitació a casa dels meus pares i l’habitació que em vaig agenciar a casa dels avis. Una, plena de pòsters, l'altra empaperada.

 LLIGA · Jornada 19 · GRANOLLERS - EUROPA · 3 de gener · 12 hores · Municipal Carrer Girona


Quart primera

L'habitació de casa mons pares estava plena de pòsters, el banderí de l’Europa (de debò, eh?) i còmics i llibres moderns. L’altra, amb la paret empaperada simulant l’estucat i llibres marronosos amb històries sobre en Buffalo Bill. No és que el Western no m’agradi. O sí, perquè no m’agrada gens. Però aquells llibres de cowboys em cridaven menys l’atenció que veure les campanades a Televisió Espanyola. És per això que, mentre als calaixos de la meva habitació sabia que només hi havia folis en blanc, algun plastidecor i un bon arsenal de caramels amagat, a casa dels avis havia d’investigar.

Així va ser com vaig trobar còmics (aka Tebeos) gairebé desintegrats sobre herois que no em deien res, com Jabato o Capitán Trueno. Però no tot va ser així. Sota una portada de Mortadelo y Filemón que mai vaig entendre, hi havia el 13 Rue del Percebe. Les millors historietes que ha dibuixat mai algú de la península. Quan fa sis temporades vaig visitar el camp del Granollers, el nostre proper rival, em va tornar a la ment aquell llibre farcit dels dibuixos d’uns veïns que probablement van inspirar 'Aquí no hay quien viva', i d’altres sèries de televisió.

Caminant per la ciutat vallesana, des de l’estació de l’autobús, vaig passar de llarg el camp. El carrer era recte i no tenia possibilitat alguna de pèrdua, però no el sabia trobar. Veia cartells que anunciaven el partit que anava a veure, però no trobava els llums, ni la gespa, ni la graderia. Res. Al final, em vaig aturar davant d’una espècie d’accés a una comunitat de veïns d’on sortia olor de barbacoa pensant que si s’olora carn a la brasa hi haurà gent sabia segur, i serà un bon lloc per consultar. Hi vaig entrar i no em va fer falta preguntar pel camp. Era allà mateix. Com si fos un jardí interior de l’Eixample, el Granollers tenia un dels camps més ben amagats del futbol català, al bell mig de la ciutat. Realment, ells sí que juguen, literalment, a casa.

A l’encant d’aquest terreny de joc i al fet de ser el bressol del nostre capità etern, li hem de sumar un altre al·licient al partit de diumenge per fer el viatge. L’equip vallesà és quart a la Lliga, probablement sigui l’equip revelació de la temporada, i un dels rivals més durs que ens podrem trobar (ja ens ho van demostrar a l’Històrics al mes d’agost). A Granollers compten amb noms de pes i unes ganes terribles de mantenir-se a la part alta. Per a nosaltres, la importància del duel és màxima. Retallar-los tres punts, tenint en compte que marquen el play-off, és vital. I, de passada, ens valdria per encetar un nou any que ha de ser millor que el que tot just hem deixat enrere. La missió és difícil, perquè la Copa pesa molt, però si hi confiem i creiem en la remuntada just abans de tancar la primera volta, l’Europa és capaç de tot. Diumenge visitem els veïns granollerins i dilluns tornem a la feina amb un somriure per haver començat l’any amb bon peu.

 

acidH TEB SpecialOlympics