agenda

barra-banner-1
barra-banner-1
barra-banner-1

Rivals 2015/2016: Figueres (part 1)

06 Novembre 2015 Carles Garcia
L'estadi que Carles Garcia encara no ha visitat L'estadi que Carles Garcia encara no ha visitat Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Quan encara estudiava a secundària, de fet, diria que l’acabava de començar, vam fer una excursió a Figueres. Va ser un d’aquells viatges en autocar tan llargs que recorden a les colònies, però en ple mes de març. Va ser una estada fugaç.

 LLIGA · Jornada 13 · FIGUERES-EUROPA · 8 de novembre · 16:30 hores · Municipal de Vilatenim


Va ser tant d’anada i tornada que no vam tenir temps ni d’intentar fer alguna broma a qualsevol vianant que trobéssim pel carrer. Sempre he sentit a dir que a l’Empordà tenen un humor especial, però les presses (i sobretot el control) dels professors no em van deixar fer la gamberrada de torn que no pot faltar quan tens 13 anys i ets idiota.

Experiències empordaneses

Aquell dia vam visitar el Museu Dalí i poca cosa més. De fet, l’únic que recordo és creuar una rambleta a la recerca d’una cadena d’entrepans per poder dinar. La meva primera excursió sense tupper, tu! El que no oblidaré d’aquella excursió (a banda d’una petita tonteria que vaig fer dins el museu) és que em vaig quedar amb les ganes visitar Vilatenim.

Recordo haver estat mirant en una guia en CD on carai quedava el camp (Eurorute 2000 es deia, quan no hi havia Google Maps!), i tot i que em vaig autoconvèncer que no el veuria, no vaig deixar de mirar a banda i banda. Evidentment, no el vaig trobar. Aquell any el Figueres encara era equip de Segona B i, tot i que potser d’una forma poc realista, el considerava com un equip capaç de tornar a Segona en qualsevol moment. Em feia il·lusió veure, encara que fos de passada, el seu estadi. Des de llavors, encara no l’he vist. Vilatenim s’ha convertit en un d’aquells “camps maleïts” que, per una o altra cosa, no he pogut visitar mai.

I aquesta temporada no serà diferent, almenys en el partit contra l’Europa. Però això no serà excusa per no estar pendent, durant tota la tarda de diumenge, del que passi a l’Alt Empordà. Sis partits sense guanyar pesen, és clar, però alhora em fan creure que aviat arribarà la victòria que ho desfarà tot. A més, des del retorn dels empordanesos a Tercera, encara no hem perdut contra ells! (tres victòries i tres empats). L’equip de Vílchez té tres punts més que l’Europa i aspiracions molt similars, amb bons números a casa i un equip que, des de fora, fa la sensació de batallar-ho tot.

Si seguim sent pacients, perseverants, al final el nostre equip somriurà. A Figueres hi tenim una prova més. Tan de bo ens serveixi per posar a prova el famós humor empordanès!

acidH TEB SpecialOlympics